Aquesta setmana l’Ajuntament de Mollet del Vallès ha fet un gran pas per a fer menys dura la crisi a les persones amb més risc, ha incrementat en 21.540 € la partida de Serveis socials. Llegit així em sembla fantàstic, estic d’acord amb aquesta mesura, no he revisat la lletra petita però segur que no cal. Ara mirem cap a les persones que menys risc social tenen en aquest moment, els regidors del nostre estimat consistori amb uns sous milionaris que paguem entre tots, suposo se’l guanyen, cap problema. Però hi ha una altra partida que surt de la caixa comuna que encara no acabo d’entendre i vista la quantitat incrementada per a serveis socials encara menys, Mollet del Vallès paga als grups municipals a fons perdut uns 24.000 € mensuals (4.800 per partit) o sigui quasi 300.000 € l’any. Com va dir el gran entrenador del Madriz “No ase falta desir nada mas”.
divendres, 20 de febrer del 2009
dimecres, 18 de febrer del 2009
Finançament o espoli
Cíclicament ens convertim en espectadors de les corrupteles dels partits polítics, PP i PSOE com a partits nacionals majoritaris s’emporten la palma, però tots els altres no estan exempts dels seus petits affaires. L’escàndol no està en la part il·legal del seu finançament sinó en la manera legal que tenen de sagnar a la societat dia rere dia sense avergonyir-se’n. Els partits polítics ingressen diners a través dels ajuntaments, dels parlaments autonòmics i estatal, de les diputacions, per vot obtingut en les eleccions per a preparar les campanyes i han creat fundacions per rebre subvencions de tot arreu. O sigui que cobren per l’esquerra, per la dreta, per sota, per sobre, per davant i per darrera, suquen, suquen i suquen de la cassola comuna d’una manera desaforada i penso que de forma irreversible. Han creat una maquinària d’ingressar diners públics que no aturaran de cap de les maneres, tenen assessories professionals i ja comencen a despuntar polítics de 2a generació creats als laboratoris dels partits i protegits sota l’empara d’organismes públics o de places funcionarials d’accés directe que seguiran munyint la vaca. Es permeten pujades de sous fora de lloc ( Mollet del Vallès al 2007 pujada de sous d’un 37% els regidors 2% els treballadors), despeses en publicitat institucional encoberta i la última idea genial a estat el Fons d’Inversió Local que són diners de tots per salvar-li políticament el cul a alguns. Ja n’hi ha prou! prou de ficar la mà a la caixa comuna! alguna cosa haurem de fer! proposo que cada cop que veiem als nostres polítics (siguin del color que siguin) els hi recordem que qui paga mana i els seus sous surten de les nostres butxaques. Podem anar una mica més lluny, iniciant des d’ara una campanya per canviar la Llei de Finançament dels Partits Polítics, cap a una forma més justa i honrada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)