Quan els llops guarden les ovelles

Poc han tardat els poders públics en tranquil·litzar el personal, en Montilla ja ha donat ordres al PSC de transparència total, els convenients tornaran en còmodes terminis els calers del Palau (amb diners dels nostres impostos), el presi i en Mas s’han trobat per arribar a un acord per a canviar la llei electoral i 3 consellers en bloc han sortit a la palestra per explicar tot un seguit de mesures per a que un cas com el del Palau no torni a passar, les aigües tornen a restar tranquil·les a l’oasi català. Doncs a vosaltres no sé que us sembla , però jo no estic gaire tranquil, ja que quan al llop li deixes guardar les ovelles, pots estar ben segur que cap altre depredador se’n fotrà ni una, per que ja s’encarrega ell d’anar cruspint-se-les quan i com li vingui en gana. Com deien a l’Argentina desprès del Corralito, “Que se vayan todos y que se vayan ya”.

Corrupteles col·laterals

Estem assistint com les desfilades dels corruptes pels jutjats semblen més viatges de l’Inserso que delinqüents de “guante blanco” entrant a les audiències, ara pobrets, com que son tan vellets i comencen a estar força atrotinats no poden romandre a la presó, per que els hi puja el sucre i baixa la pressió. Ara que ja han fet tot el mal i se’ls hi demana comptes, no poden pagar amb condemnes per problemes de salut, quina barra. Vet aquí que durant els anys de prevaricació i corrupció no només ells n’han tret profit, sinó tot el seu entorn ha estat afavorit.

Als fills, dones, nebots, cosins, coneguts i saludats que s’han aprofitat de les pràctiques corruptes dels seus capos, amb estudis a les millors universitats del món, feines d’accés directe sense passar per oposicions, carreres planificades pel papà, amb pis, cotxe i apartament a Platja d’Aro, se’ls hauria de demanar també responsabilitats.

NO pot ser que els llocs de privilegi de la societat se’ls reparteixin entre unes quantes famílies, la corrupció no s’ha de mesurar només amb els diners que s’han embutxaca’t sinó que també s’hauria d’analitzar la carrera de cadascun dels nostres “electes” representants, com els tractes de favor i el tràfic d’influències ha facilitat i molt la vida d’aquests personatges. El perill no escau només en com han arribat al poder tota aquesta gent, sinó que en el món del “que hay de lo mio”, els favors sempre s’han de tornar.

El padrino té molta memòria i sempre acaba cobrant.

Si aixó no s'atura...

Tots ens trobem esturats per com s’estan desenvolupant els esdeveniments,
un captura fons per aquí i altres per allà, i si això no s’atura malament anirem
requalificacions milionàries, projectes que canvien d’empreses però no de mans,
aparcaments buits però que deixen butxaques plenes de manera natural
corrupció estructurada per totes bandes pugen la temperatura de la ciutadania.
Obturada la possibilitat de que aquesta cançoneta canviï de partitura o doni un gir,
renego d’aquesta classe política d’altura, que s’aprofita de la tessitura, per
recaptar diners de tot arreu com si volguessin fer una confitura de macedònia
usurpen fons de la cultura, de la natura i de qualsevol nomenclatura social.
Per aixó, ara que es comença a obrir el pot de la merda, aprofitem la conjuntura
tirem-nos cap a la aventura i aprofundim ala ruptura que cada cop és més gran,
ara és el moment de no deixar-los fer cap tipus de lectura política i actuar.

A tots els pobles hi tenim el nostre Capo

En els últims escàndols de corrupció política els seus caps es feien dir “Don Vito” al Cas Gurtel i “Luigi” a trama colomenca, faria riure sinó fos tan seriós. Aquests sobrenoms mafiosi ens han de fer veure la impunitat que aquestes persones es creien que tenien, però no és ni serà el primer i últim cop que assistim a un “espectacle” d’aquest tipus. Al llarg de la història i a tots els pobles hi ha hagut algú que ha controlat el cotarro, famílies que al llarg del temps han anat ocupant els llocs importants de la societat civil local, com pot ser la política, la cultura, l’esport i/o els mitjans de comunicació i quan s’està en tots aquests llocs estratègics de poder no es pot evitar d’influir en voluntats per treure’n algun tipus de profit, ja sigui social, polític o econòmic. No cal portar metralleta de tambor i xiuxiuejar consells a cau d’orella per a pressionar a les persones que signen, no es necessari tenir comptes bancaris a suïssa per a considerar que els bens monetaris i immobiliaris s’han aconseguit de forma no gaire honesta, només cal deixar-se portar i els que mouen els fils ja faran ballar al ritme que toqui en cada moment. Pensem-hi tots, repassem si al nostre poble es produeixen aquest tipus de coses, parlem amb uns i altres, fem una bossa ben grossa de merda i rebentem-la al ben mig de la plaça principal, però vigila no t’esquitxi a tu, per que no crec que tinguis o puguis pagar els bons bufets d’advocats especialistes en rentar la roba bruta dels poderosos.