Ja hi tornem a ser

Ciutadans de Catalunya, ja les tenim aquí!!! Ciutadans de Catalunya ja tornem a ser importants. Ciutadans de Catalunya els nostres estimats polítics ens tornaran a mirar als ulls profundament i ens diran “I love you” fins hi tot algú dirà “Yes, we can” i tots cridaran “We need you”, en definitiva ja estem a les portes de unes noves eleccions democràtiques, i a les portes vol dir: a la tardor les autonòmiques i a la primavera del 2011 les municipals. A alguns els interessa que la campanya comenci quan abans millor i als altres intentaran adormir el tema fins que els hi exploti a la cara, és el joc de sempre, un joc que ja cansa. En aquest país, des de que la política s’ha convertit en el modus vivendi d’algunes persones, la precampanya comença el dia desprès de les eleccions i el “tot s’hi val” per tornar o seguir en el poder està a l’ordre del dia, però quant costa tot això? i el que és més important, qui ho paga? Doncs els de sempre, el ciutadà. Ara mateix els partits polítics s’han convertit en la sangonera més important de les arques públiques, suquen de tot arreu, legal o il·legalment, és igual si son de dretes o d’esquerres, fins hi tot els sindicats majoritaris s’han apuntat al carro, és vergonyós, però tant els hi fot, s’han muntat el “tingladillo” i no se’l deixaran prendre per ningú. L’única manera es fotre’ls fora de la poltrona però tenen a tanta gent en nòmina que tot i perdre vots en cada consulta electoral es mantenen en el poder i els interessa que no anem a votar, que ens quedem a casa o anem a la platja. Doncs ja n’hi ha prou, a les pròximes eleccions fotem-los fora, obrim les finestres i ventilem les institucions.

Mollet no en té la culpa

Arran de la Campanya de recollida de fons per a la CATASTROFE d’Haití el consistori va decidir donar la fantàstica quantitat de 2.000 €, ja he comentat lo ridícula que em sembla aquesta xifra, el meu error ha estat responsabilitzar a la ciutat d’aquesta mesura. Per sort Mollet no és només els seus representants polítics que estan més preocupats de fer carrera personal que treballar per al poble, per aquest motiu l’Ajuntament ja s’ha afanyat a demanar que s’organitzi una col·lecta popular per tal d’arrodonir els diners que es destinaran a pal·liar la situació del país caribeny. Com sempre s’espolsen la responsabilitat i passen la pilota al ciutadà que prou fotut està, com sempre serem els mateixos qui paguem els plats trencats dels altres i com sempre quan puguin es col·locaran la medalla. La recollida popular demana 1 € a cada Molletà i em sembla perfecte, si ho aconseguim aportarem una bona quantitat a la reconstrucció. El que hauria d’haver fet l’Ajuntament és començar per aquí, comprometre’s a que Mollet aportaria 1€ per cada ciutadà, fer la col·lecta i si la xifra recollida és insuficient acabar d’arrodonir-la. Segur que Mollet estarà a l’alçada de la situació i no com els seus polítics que només estan quan hi ha foto, però en aquest cas han quedat ben retratats.

4 cèntims de Solidaritat

La ciutat de Mollet, la Capital del Baix Vallès, la que li agradaria ser un motor per la nostra comarca, on els nostres representants electes son tan importants que la majoria estan en els consells nacionals, diputacions i altres estaments públics, doncs aquesta ciutat la de tots nosaltres els Molletans ha aportat a la campanya de recollida de fons per a la CATÀSTROFE d’Haití la fortuna de 2.000 €, no és cap errata, no m’he deixat cap zero, són 2.000 €. Mollet té molts problemes, té la taxa d’atur més alta del Vallès, un dels deutes vius més importants de Catalunya, una vida comercial sota mínims, però pensava que almenys ens quedava una mica de esperit Solidari, una mica de dignitat com a poble, i una mica de vergonya, veig que no. 2.000 € són menys de 4 cèntims per Molletà, és ni més ni menys que el 0,00276697% del pressupost Municipal (hi poso tots els decimals per acompanyar els zeros), quan només el PSC s’emporta anualment a la causa progressista uns 140.000 €, CiU, PP i IcvEua 72.000 de l’ala cadascun al seu projecte de salvament nacional i als d’Esquerra només 60.000, pobrets. No entrarem a discutir on van a parar els diners de la solidaritat (espero que no sigui per pagar la factura militar dels EEUU), però sempre paguem els mateixos, fins hi tot els bancs ens demanen per sms que col·laborem, és realment vergonyós.