Sàtira, humor intel·ligent i política actual.

“Si, Ministre”, “Aló, Aló”, “L’escurçó negre” son d’aquelles sèries mítiques que proliferaven a la graella de TV3 els anys 80 i que ens van ensenyar a pensar des de la sàtira, la ironia punyent i el humor intel·ligent. Ara tenim els de Polònia que acosten en clau d’humor la política al ciutadà, i em consta que tots els nostres representants fan mans i mànigues per a que “Soler & Cia” els clonin en el seu programa setmanal, fins i tot algú ha encarregat un d’aquells informes per a saber el coneixement que té la població d’ell a través del seu personatge. Vet aquí que a una Vil·la Vallesana un petit grup d’irreductibles fa política des de la imaginació, la creativitat i el bon humor, posant el dit a la nafra, fent de mosca cojonera i petito grillo, i es veu que això no agrada a uns manaires massa acostumats a que els hi facin la pilota o una oposició descafeïnada, sempre disposada a parar la mà. Des d’IxM fem arribar el nostre missatge/denuncia des de el respecte per l’entorn i sobretot el mobiliari urbà, que es de tots i no d’alguns, a les eleccions som els únics que respectem els espais autoritzats i sempre guanyem els pirulos mentre altres es dediquen a enganxar per tot arreu, amb impunitat. Doncs ara des de la casa gran i amb la signatura del nostre estimat Alcalde/Diputat o hauria de dir Diputat/Alcalde comença la guerra bruta a cara descoberta (la subterrània fa dies que funciona), com que no ens poden tapar la boca amb la censura mediàtica ens intenten tocar la butxaca amb una denúncia administrativa agafada amb pinces i plena de falsedats, però si així creuen que ens callaran van molt equivocats, a mi almenys no, això m’ha servit per despertar del meu aletargament postnadalenc, ens ha motivat un esperit d’unió dins el grup que feia dies que no es vivia, han encetat la caixa dels trons i encara no ha arribat la “mascletà”.

Forat Econòmic d’Indecència Local

La injecció de diners de l’Estat a Mollet aquest dos anys a través del FEIL i del FEOSL ha estat impressionant, mai havien arribat tantes inversions en tant poc temps, felicitats Mollet t’ha tocat la grossa sense comprar cap número. Però que ni els focs d’artifici ni l’arquitectura de disseny ens faci perdre l’objectivitat, que el soroll mediàtic que faran les inauguracions no ens distregui de l’objectiu principal que tenien aquests plans d’inversió extraordinaris, que era ni més ni menys que frenar la desocupació.
Amb el primer a Mollet no ho han aconseguit, tenim una tanca magnífica de forja que ens ha costat un ronyó en materials, un pont d’or al barri Casilla mentre a 100 metres n’hi ha un que utilitzen centenars de persones a diari que és un perill, uns contenidors soterrats que el dia que comencin a funcionar (haurem d’esperar que l’Alcalde tregui la brossa, o potser ja no la tira a Mollet?) repartiran llambordes pels voltants, i algunes obres més que el dia que algú comenci a mirar-se amb detall les factures potser surten algunes sorpreses.
Amb el segon pla encara menys, ja que han perdut una oportunitat única de donar una bona empenta al sector de l’atenció a les persones, el 20% FEOSL està pensat per a projectes socials i a Mollet el que han fet, hi tenien dret per llei, ha estat ficar-los a la bossa comuna de la despesa corrent, o sigui que 1.124.000 € es fondran en els pressupostos sense saber exactament en que se’ls gasten.
Ja n’hi ha prou, és una pressa de pel, amb aquest diners es podrien pagar uns 1400 sous de 800€, el que suposaria que unes 60 persones en risc de exclusió social per temes econòmics podrien treballar durant dos anys en el sector de la dependència a càrrec de l’Ajuntament hi donar suport domiciliari a un altre sector de la població que també està en risc, la gent gran i els grans dependents.
Mollet un cop més aposta per allunyar-se de la realitat quotidiana i gira la vista a la política d’aparador i de currículum, escrivia fa un temps que tenia por que els FEILS passessin com els Americanos a “Bienvenidos Mr. Marshall” doncs em sembla que ja només ens queda la pols. El que més em fot és que ara haurem de “gaudir” d’unes magnífiques inauguracions ben distribuïdes en els pròxims mesos per tal de tenir quota mediàtica i afrontar les pròximes eleccions amb la carta d’aquestes obres sota el braç.