Forat Econòmic d’Indecència Local

La injecció de diners de l’Estat a Mollet aquest dos anys a través del FEIL i del FEOSL ha estat impressionant, mai havien arribat tantes inversions en tant poc temps, felicitats Mollet t’ha tocat la grossa sense comprar cap número. Però que ni els focs d’artifici ni l’arquitectura de disseny ens faci perdre l’objectivitat, que el soroll mediàtic que faran les inauguracions no ens distregui de l’objectiu principal que tenien aquests plans d’inversió extraordinaris, que era ni més ni menys que frenar la desocupació.
Amb el primer a Mollet no ho han aconseguit, tenim una tanca magnífica de forja que ens ha costat un ronyó en materials, un pont d’or al barri Casilla mentre a 100 metres n’hi ha un que utilitzen centenars de persones a diari que és un perill, uns contenidors soterrats que el dia que comencin a funcionar (haurem d’esperar que l’Alcalde tregui la brossa, o potser ja no la tira a Mollet?) repartiran llambordes pels voltants, i algunes obres més que el dia que algú comenci a mirar-se amb detall les factures potser surten algunes sorpreses.
Amb el segon pla encara menys, ja que han perdut una oportunitat única de donar una bona empenta al sector de l’atenció a les persones, el 20% FEOSL està pensat per a projectes socials i a Mollet el que han fet, hi tenien dret per llei, ha estat ficar-los a la bossa comuna de la despesa corrent, o sigui que 1.124.000 € es fondran en els pressupostos sense saber exactament en que se’ls gasten.
Ja n’hi ha prou, és una pressa de pel, amb aquest diners es podrien pagar uns 1400 sous de 800€, el que suposaria que unes 60 persones en risc de exclusió social per temes econòmics podrien treballar durant dos anys en el sector de la dependència a càrrec de l’Ajuntament hi donar suport domiciliari a un altre sector de la població que també està en risc, la gent gran i els grans dependents.
Mollet un cop més aposta per allunyar-se de la realitat quotidiana i gira la vista a la política d’aparador i de currículum, escrivia fa un temps que tenia por que els FEILS passessin com els Americanos a “Bienvenidos Mr. Marshall” doncs em sembla que ja només ens queda la pols. El que més em fot és que ara haurem de “gaudir” d’unes magnífiques inauguracions ben distribuïdes en els pròxims mesos per tal de tenir quota mediàtica i afrontar les pròximes eleccions amb la carta d’aquestes obres sota el braç.

Ja hi tornem a ser

Ciutadans de Catalunya, ja les tenim aquí!!! Ciutadans de Catalunya ja tornem a ser importants. Ciutadans de Catalunya els nostres estimats polítics ens tornaran a mirar als ulls profundament i ens diran “I love you” fins hi tot algú dirà “Yes, we can” i tots cridaran “We need you”, en definitiva ja estem a les portes de unes noves eleccions democràtiques, i a les portes vol dir: a la tardor les autonòmiques i a la primavera del 2011 les municipals. A alguns els interessa que la campanya comenci quan abans millor i als altres intentaran adormir el tema fins que els hi exploti a la cara, és el joc de sempre, un joc que ja cansa. En aquest país, des de que la política s’ha convertit en el modus vivendi d’algunes persones, la precampanya comença el dia desprès de les eleccions i el “tot s’hi val” per tornar o seguir en el poder està a l’ordre del dia, però quant costa tot això? i el que és més important, qui ho paga? Doncs els de sempre, el ciutadà. Ara mateix els partits polítics s’han convertit en la sangonera més important de les arques públiques, suquen de tot arreu, legal o il·legalment, és igual si son de dretes o d’esquerres, fins hi tot els sindicats majoritaris s’han apuntat al carro, és vergonyós, però tant els hi fot, s’han muntat el “tingladillo” i no se’l deixaran prendre per ningú. L’única manera es fotre’ls fora de la poltrona però tenen a tanta gent en nòmina que tot i perdre vots en cada consulta electoral es mantenen en el poder i els interessa que no anem a votar, que ens quedem a casa o anem a la platja. Doncs ja n’hi ha prou, a les pròximes eleccions fotem-los fora, obrim les finestres i ventilem les institucions.

Mollet no en té la culpa

Arran de la Campanya de recollida de fons per a la CATASTROFE d’Haití el consistori va decidir donar la fantàstica quantitat de 2.000 €, ja he comentat lo ridícula que em sembla aquesta xifra, el meu error ha estat responsabilitzar a la ciutat d’aquesta mesura. Per sort Mollet no és només els seus representants polítics que estan més preocupats de fer carrera personal que treballar per al poble, per aquest motiu l’Ajuntament ja s’ha afanyat a demanar que s’organitzi una col·lecta popular per tal d’arrodonir els diners que es destinaran a pal·liar la situació del país caribeny. Com sempre s’espolsen la responsabilitat i passen la pilota al ciutadà que prou fotut està, com sempre serem els mateixos qui paguem els plats trencats dels altres i com sempre quan puguin es col·locaran la medalla. La recollida popular demana 1 € a cada Molletà i em sembla perfecte, si ho aconseguim aportarem una bona quantitat a la reconstrucció. El que hauria d’haver fet l’Ajuntament és començar per aquí, comprometre’s a que Mollet aportaria 1€ per cada ciutadà, fer la col·lecta i si la xifra recollida és insuficient acabar d’arrodonir-la. Segur que Mollet estarà a l’alçada de la situació i no com els seus polítics que només estan quan hi ha foto, però en aquest cas han quedat ben retratats.

4 cèntims de Solidaritat

La ciutat de Mollet, la Capital del Baix Vallès, la que li agradaria ser un motor per la nostra comarca, on els nostres representants electes son tan importants que la majoria estan en els consells nacionals, diputacions i altres estaments públics, doncs aquesta ciutat la de tots nosaltres els Molletans ha aportat a la campanya de recollida de fons per a la CATÀSTROFE d’Haití la fortuna de 2.000 €, no és cap errata, no m’he deixat cap zero, són 2.000 €. Mollet té molts problemes, té la taxa d’atur més alta del Vallès, un dels deutes vius més importants de Catalunya, una vida comercial sota mínims, però pensava que almenys ens quedava una mica de esperit Solidari, una mica de dignitat com a poble, i una mica de vergonya, veig que no. 2.000 € són menys de 4 cèntims per Molletà, és ni més ni menys que el 0,00276697% del pressupost Municipal (hi poso tots els decimals per acompanyar els zeros), quan només el PSC s’emporta anualment a la causa progressista uns 140.000 €, CiU, PP i IcvEua 72.000 de l’ala cadascun al seu projecte de salvament nacional i als d’Esquerra només 60.000, pobrets. No entrarem a discutir on van a parar els diners de la solidaritat (espero que no sigui per pagar la factura militar dels EEUU), però sempre paguem els mateixos, fins hi tot els bancs ens demanen per sms que col·laborem, és realment vergonyós.

Quan els llops guarden les ovelles

Poc han tardat els poders públics en tranquil·litzar el personal, en Montilla ja ha donat ordres al PSC de transparència total, els convenients tornaran en còmodes terminis els calers del Palau (amb diners dels nostres impostos), el presi i en Mas s’han trobat per arribar a un acord per a canviar la llei electoral i 3 consellers en bloc han sortit a la palestra per explicar tot un seguit de mesures per a que un cas com el del Palau no torni a passar, les aigües tornen a restar tranquil·les a l’oasi català. Doncs a vosaltres no sé que us sembla , però jo no estic gaire tranquil, ja que quan al llop li deixes guardar les ovelles, pots estar ben segur que cap altre depredador se’n fotrà ni una, per que ja s’encarrega ell d’anar cruspint-se-les quan i com li vingui en gana. Com deien a l’Argentina desprès del Corralito, “Que se vayan todos y que se vayan ya”.

Corrupteles col·laterals

Estem assistint com les desfilades dels corruptes pels jutjats semblen més viatges de l’Inserso que delinqüents de “guante blanco” entrant a les audiències, ara pobrets, com que son tan vellets i comencen a estar força atrotinats no poden romandre a la presó, per que els hi puja el sucre i baixa la pressió. Ara que ja han fet tot el mal i se’ls hi demana comptes, no poden pagar amb condemnes per problemes de salut, quina barra. Vet aquí que durant els anys de prevaricació i corrupció no només ells n’han tret profit, sinó tot el seu entorn ha estat afavorit.

Als fills, dones, nebots, cosins, coneguts i saludats que s’han aprofitat de les pràctiques corruptes dels seus capos, amb estudis a les millors universitats del món, feines d’accés directe sense passar per oposicions, carreres planificades pel papà, amb pis, cotxe i apartament a Platja d’Aro, se’ls hauria de demanar també responsabilitats.

NO pot ser que els llocs de privilegi de la societat se’ls reparteixin entre unes quantes famílies, la corrupció no s’ha de mesurar només amb els diners que s’han embutxaca’t sinó que també s’hauria d’analitzar la carrera de cadascun dels nostres “electes” representants, com els tractes de favor i el tràfic d’influències ha facilitat i molt la vida d’aquests personatges. El perill no escau només en com han arribat al poder tota aquesta gent, sinó que en el món del “que hay de lo mio”, els favors sempre s’han de tornar.

El padrino té molta memòria i sempre acaba cobrant.

Si aixó no s'atura...

Tots ens trobem esturats per com s’estan desenvolupant els esdeveniments,
un captura fons per aquí i altres per allà, i si això no s’atura malament anirem
requalificacions milionàries, projectes que canvien d’empreses però no de mans,
aparcaments buits però que deixen butxaques plenes de manera natural
corrupció estructurada per totes bandes pugen la temperatura de la ciutadania.
Obturada la possibilitat de que aquesta cançoneta canviï de partitura o doni un gir,
renego d’aquesta classe política d’altura, que s’aprofita de la tessitura, per
recaptar diners de tot arreu com si volguessin fer una confitura de macedònia
usurpen fons de la cultura, de la natura i de qualsevol nomenclatura social.
Per aixó, ara que es comença a obrir el pot de la merda, aprofitem la conjuntura
tirem-nos cap a la aventura i aprofundim ala ruptura que cada cop és més gran,
ara és el moment de no deixar-los fer cap tipus de lectura política i actuar.

A tots els pobles hi tenim el nostre Capo

En els últims escàndols de corrupció política els seus caps es feien dir “Don Vito” al Cas Gurtel i “Luigi” a trama colomenca, faria riure sinó fos tan seriós. Aquests sobrenoms mafiosi ens han de fer veure la impunitat que aquestes persones es creien que tenien, però no és ni serà el primer i últim cop que assistim a un “espectacle” d’aquest tipus. Al llarg de la història i a tots els pobles hi ha hagut algú que ha controlat el cotarro, famílies que al llarg del temps han anat ocupant els llocs importants de la societat civil local, com pot ser la política, la cultura, l’esport i/o els mitjans de comunicació i quan s’està en tots aquests llocs estratègics de poder no es pot evitar d’influir en voluntats per treure’n algun tipus de profit, ja sigui social, polític o econòmic. No cal portar metralleta de tambor i xiuxiuejar consells a cau d’orella per a pressionar a les persones que signen, no es necessari tenir comptes bancaris a suïssa per a considerar que els bens monetaris i immobiliaris s’han aconseguit de forma no gaire honesta, només cal deixar-se portar i els que mouen els fils ja faran ballar al ritme que toqui en cada moment. Pensem-hi tots, repassem si al nostre poble es produeixen aquest tipus de coses, parlem amb uns i altres, fem una bossa ben grossa de merda i rebentem-la al ben mig de la plaça principal, però vigila no t’esquitxi a tu, per que no crec que tinguis o puguis pagar els bons bufets d’advocats especialistes en rentar la roba bruta dels poderosos.

A rio revuelto ganancia de pescadores, però amb cocodrilo Garzón

Ara que les aigües politiques baixen plenes de merda hi haurà algun aprofitat que tirant la canya encara pescarà alguna cosa, em refereixo als partits catalans que encara no han estat esquitxats amb tanta porqueria. Si ara surten amb la bandera de la honradesa significarà que estan intentant treure rèdit polític de tota aquesta situació, si callen sense més, estarem davant d’aquell que no diu rés per que te molt que amagar i el que probablement passarà és que trauran per davant l’argument de deixar actuar la justícia.
Però el mal ja està fet, els fons públics ja han volat i tots ho sabien, fins hi tot el molt ex honorable, va tenir la santa barra de dir públicament que si comencem així sortirem tots escaldats, qui son tots? Tots no som nosaltres, tots son els partits polítics d’àmbit nacional que el que no ha robat un all s’ha endut una seva.
Però tenen un petit problema, i no és només el 3%, sinó que la punta de la manta la té agafada un tal Garzón, que tot i no ser gaire amic meu, en aquest tipus d’assumptes és de lo milloret que tenim, és com els cocodrils de la 2 que quan agafen a la seva presa primer les rebreguen, les ofeguen i se les emporten al fons del riu per a que quan estiguin prou estovades poder-se-les cruspir.
Esperem que no faci cap de les seves cagades fallant en la forma de la instrucció i els hi doni la oportunitat de, emparant-se en qualsevol escletxa legal, sortir indemnes dels seus delictes i si pot estirar de mica en mica la manta abans que les destructores de paper s’esgotin no estaria malament.
Hi confio, però no tinc gaire esperança que això passi.

Fotogènics

Som guapes i guapos, tenim cossos esculturals y vestim a l’última moda, no ho podem evitar, som així, als d’IxM els flaixos ens persegueixen per allà on anem, i quedem bé, però n’hi ha que ens acusen de buscar només la foto.

Els d’IxM ens deixem la pell, la salut, els diners i les hores personals pel poble que ens ha vist néixer i arribar, ens trenquem les banyes per poder fer arribar les nostres propostes al ciutadà, amb pocs recursos i molta imaginació a vegades ho aconseguim, hem de fer-ho lluitant contra la poca credibilitat que tenen els polítics i contra una censura ferotge que des de la coalició de govern amb la connivència de la oposició ens estan fent a la premsa local, escrita i audiovisual.
Aquells que ens acusen de buscar la foto els convido a la reunió que IxM fa cada dilluns a la terrassa de Can Boada, per que vegin com, tot i esgotats pels respectius dies laborables, ens passem hores barrinant propostes, denúncies i accions que tenen com a única finalitat millorar el poble (jo personalment hi soc poc).
N’hi ha d’altres que tot i cobrar uns sous indecents es passen els dies gratant-se la panxa, fent currículum en els respectius partits nacionals, cosa que si que veig publicat a “bombo y platillo” i/o treballant a casa el papa tot hi tenir un sou que obligaria a 8 hores presencials en el lloc de treball.
Sobre els locals també n’hauríem de parlar, espais buits de persones i sobretot de idees, ja que esperen que els hi enviïn per FAX des de Barsalona, no sigui que s’ofenguin els del tripartit o la casa gran hermano.
Per a fotos les de l’Alcalde que els ciutadans de Mollet ja només el veiem en format monras.jpg, per que si l’has de trobar a l’ajuntament ho tens magre i et filtren a través de la seva secretària, l’altra alternativa és fer oposicions a xofer. També hi ha una manera de sortir en premsa, gastant-se un pasta en propaganda institucional, així tens assegurada ½ plana pagada i també la noticieta setmanal.
En fi, nosaltres a la feina, que a “todo Puigcercós le llega su Carretero”, no aconseguiran tapar-nos la boca, som lliures i sobretot som rebels.

Salut i canya