Amics i padrins, com et descuidis te la foten més endins.

Seguint la línea d'escriure sota la influència de les ones radiofoniques, avui m'han quedat dos missatges al cap, la independència de Kosovo (sota la tutela de la UE i dels EEUU) i la "España amiga" d'en Zapatero per boca de la Chacón. La meva dona sempre diu una frase que en el cas dels americans va molt bé, "este no da puntada sin hilo", tots sabem com els guardians de la pau i la democracia gestionen l'agenda internacional, com juguen amb les necessitats identitàries dels pobles per poder tenir "valga la rebuznància" més poder. I en el cas den ZdedoenlacejaP un altre a la que et giras ja te l'ha clavada. No vull dir que "l'independencia" de Kosovo no sigui justa, el que pot pasar és que es converteixi en la trinxera, esperem que diplomàtica", entre Europa i la zona d'influència rusa.

Avui escric un post !!! 1

Cada matí, camí de la feina, escolto com molts de vosaltres la radio. Faig zapping entre RAC1, Ona catalana i de tant en tant ensumo la COPE i com efecte rapé acabo de despertar. La meva reflexió matinal és "Avui escriure un post al meu blog", però a mida que m'acosto al meu destí i a mida d'escoltar cada noticia, em vaig esgotant, em disperso i al final ja no sé si vull escriure de política, educació/política, societat, divertimento o del Papa de Roma. La dispersió és un tret que em caracteritza, però avui faré un esforç per centrar la meva atenció cap a un tema que em toca de ben a prop. La vaga de mestres/docents i estudiants d'ahir. Jo treballo en un IES i també he treballat en altres feines (comercial, magatzems, fàbriques vàries) i les condicions laborals dels docents son molt bones (potser massa?), horaris curts, sous per sobre de la mitjana "mileurista" i calendari inmillorable, i el que és més rellevant el grau d'exigència recau en cada persona individualment, tots som companys, fins hi tot els "caps" i tots sabem que amb els amics i coneguts mes val no fer negocis. No m'agradaria generalitzar, però vist els resultats generals dels nostres estudiants hauriem de fer moltes reflexions i no només culpabilitzar als pares i al sistema. Si tothom fes la seva feina com l'ha de fer probablement no passarien moltes de les coses que passen, o potser no estem prou preparats per fer-ho. Per al que si estem preparats, sembla ser, és que cada cop que ens volen retallar alguns dels nostres privilegis posem el crit al cel, enmascarem realitats amb slogans potents i sortim al carrer, per una educació pública, laica i universal.

El tercer i espero que l'últim

Aquest és el tercer blog que començo i espero que sigui el definitiu. Em costa molt definir-me i per aquest motiu sereu vosaltres qui tindreu aquesta difícil missió. A través dels articles, opinions, enllaços, imatges, músiques... que aniré penjant en aquest espai espero que em pugueu ajudar a fer-ho.