Avui escric un post !!! 1

Cada matí, camí de la feina, escolto com molts de vosaltres la radio. Faig zapping entre RAC1, Ona catalana i de tant en tant ensumo la COPE i com efecte rapé acabo de despertar. La meva reflexió matinal és "Avui escriure un post al meu blog", però a mida que m'acosto al meu destí i a mida d'escoltar cada noticia, em vaig esgotant, em disperso i al final ja no sé si vull escriure de política, educació/política, societat, divertimento o del Papa de Roma. La dispersió és un tret que em caracteritza, però avui faré un esforç per centrar la meva atenció cap a un tema que em toca de ben a prop. La vaga de mestres/docents i estudiants d'ahir. Jo treballo en un IES i també he treballat en altres feines (comercial, magatzems, fàbriques vàries) i les condicions laborals dels docents son molt bones (potser massa?), horaris curts, sous per sobre de la mitjana "mileurista" i calendari inmillorable, i el que és més rellevant el grau d'exigència recau en cada persona individualment, tots som companys, fins hi tot els "caps" i tots sabem que amb els amics i coneguts mes val no fer negocis. No m'agradaria generalitzar, però vist els resultats generals dels nostres estudiants hauriem de fer moltes reflexions i no només culpabilitzar als pares i al sistema. Si tothom fes la seva feina com l'ha de fer probablement no passarien moltes de les coses que passen, o potser no estem prou preparats per fer-ho. Per al que si estem preparats, sembla ser, és que cada cop que ens volen retallar alguns dels nostres privilegis posem el crit al cel, enmascarem realitats amb slogans potents i sortim al carrer, per una educació pública, laica i universal.