Els partits polítics locals més semblen franquícies que formacions de gent del poble que treballen única i exclusivament per al poble. M’explicaré, franquícia és un tipus de contracte comercial per el qual una part anomenada franquiciador cedeix a un franquiciat la llicència d’una marca, així com mètodes de fer negocis a canvi d’una tarifa periòdica o royalty. El Royalty és el pagament que efectua el franquiciat al franquiciador a canvi d’usar el Know-How (manera de fer), les marques, patents, drets d’autor i formació. Tots coneixem algunes franquícies, a McDonalds ens atipem de pseudohamburgueses, a Miró hi podem trobar electrodomèstics relativament a bon preu, fins hi tot hi ha franquícies de sex-shops que no descriuré el que si troba , moltes i moltes franquícies, immobiliàries, dentistes, dietistes... totes elles negocis on el consumidor hi pot trobar productes i serveis a canvi de diners.
Doncs si passeges per les webs dels partits, et fixes en la uniformitat del missatge de les campanyes electorals, el format dels cartells, fins hi tot la mida dels caretos i el photoshop amb el que retoquen les potes de gall, podràs veure, i si no ho veus ja t’ho dic jo, que la pàgina del PSC de Mollet és gairebé igual a la de Parets, Granollers, Lleida o la dels barris de BCN, i a ERC, ICV, CiU i PP passa “tres cuartos de lo mismo”, que els cartells electorals surten de la mateixa impremta (la del cuñao de torn), grans polítics nacionals visiten els poblets d’arreu per recolzar al candidat i a tota una llista electoral de la que probablement ni coneix.
M’agrada menjar algun cop a McDonalds, he comprat l’estufa a Miró i quan era adolescent havia anat als sex-shops a pelar-me-la, però no vaig mai a la seu del PSC a que m’expliquin lo progres que son, ni a menjar verdura ecosocialista, ni a salvar Catalunya amb els d’esquerra, ni a arreglar els problemes de parella entre Convergència i Unió, i molt menys em trobareu a sota la foto de Franco amb els del PP.
O sigui que com que ells no em donen rés a mi, no estic obligat a compensar-los econòmicament, no vull pagar ni un duro per no rés, ja estic fart que es gastin els meus 5 €, prou de tirar els diners dels contribuents, prou de sagnar al ciutadà amb despeses que no li reverteixen, com diria en Cuní PROU, PROU, PROU...
Doncs si passeges per les webs dels partits, et fixes en la uniformitat del missatge de les campanyes electorals, el format dels cartells, fins hi tot la mida dels caretos i el photoshop amb el que retoquen les potes de gall, podràs veure, i si no ho veus ja t’ho dic jo, que la pàgina del PSC de Mollet és gairebé igual a la de Parets, Granollers, Lleida o la dels barris de BCN, i a ERC, ICV, CiU i PP passa “tres cuartos de lo mismo”, que els cartells electorals surten de la mateixa impremta (la del cuñao de torn), grans polítics nacionals visiten els poblets d’arreu per recolzar al candidat i a tota una llista electoral de la que probablement ni coneix.
M’agrada menjar algun cop a McDonalds, he comprat l’estufa a Miró i quan era adolescent havia anat als sex-shops a pelar-me-la, però no vaig mai a la seu del PSC a que m’expliquin lo progres que son, ni a menjar verdura ecosocialista, ni a salvar Catalunya amb els d’esquerra, ni a arreglar els problemes de parella entre Convergència i Unió, i molt menys em trobareu a sota la foto de Franco amb els del PP.
O sigui que com que ells no em donen rés a mi, no estic obligat a compensar-los econòmicament, no vull pagar ni un duro per no rés, ja estic fart que es gastin els meus 5 €, prou de tirar els diners dels contribuents, prou de sagnar al ciutadà amb despeses que no li reverteixen, com diria en Cuní PROU, PROU, PROU...
6 comentaris:
AIXÒ ÉS DIGNE D'ESTUDI
vostè promet !
bon blog de falç !
interessant !!!!!
els critics el saludem!
Hola compi
http://joangili.jimdo.com/
Publica un comentari a l'entrada