Los mundos de Yuppie

Mollet del Vallès viu d’esquena al món, quan tothom està acollonido pel tema de la grip nova, el primer cas a la nostra ciutat ens esclata a l’espai amb més probabilitat d’expansió, un equipament que molts dies s’ha de fer cua per entrar i s’ha d’esperar a que altra gent surti per poder-hi accedir. Can Arimon és a dia d’avui un èxit i és una verdadera llàstima que a les seves instal·lacions s’hi hagi detectat el primer cas de la virulenta pandèmia (no s’ho inventa IxM, sinó que ho diu la OMS), ningú té la culpa de que això hagi passat, era d’esperar que un dia o un altre aparegués el primer cas, tots els pobles del món en tindran almenys un. Tots els pobles del món en tindran només un si es segueixen les indicacions de previsió i actuació en cas de detecció de la malaltia a la seva comunitat, no és pot tractar el tema frívolament, no és pot informar a la població passats 5 dies des de la detecció excusant-se en la possibilitat d’alarma social quan estem posant en risc la salut de les persones i dels centenars de nens i nenes que cada dia passen per les piscines de Can Arimon, no es pot coaccionar als professionals que treballen al complex esportiu, no es pot censurar l’accés a la premsa local de l’única formació política que té els pebrots suficients de pressionar al consistori per a que s’informi a la població o si que es pot. Així actua l’equip de govern format per PSC i CiU, quan ja era inevitable, quan ja no podien seguir mirant cap a un altre lloc, quan ja s’havia creat alarma social, provocada per la desinformació de la direcció complex esportiu i del consistori, convoquen un roda de premsa per tal de minimitzar el tema, xiuxiuejant la informació i donant per tancat el tema. El problema és que el goteig de persones que passen per l’hospital de Mollet no s’atura i Can Arimon segueix obert.
A Mollet tot el que es surti del guió establert no es sap gestionar amb eficàcia i encert, és una pena.

Revolucionari als 40

Joventut desperdiciada als 80 i 90 la consciencia social m’arriba amb el nou mil·leni, a poc a poc me’n adono que les coses no funcionen, que el temps que he estat out els que han anat escalant en la vida social i política s’ho han fet venir bé per tal d’anar perpetuant-se en els llocs de rellevància del poder econòmic i polític. Fins hi tot les noves generacions ja tenen el camí net per anar escalant, emparats en sous que molts cops provenen dels nostres impostos, potser jo hagués pogut ser un d’aquests, però el meu pare a part de bon jan és una persona honrada i per desgracia entre la classe política actual l’honradesa brilla per la seva absència. Un cop fora la vena que em tapava els ulls, un cop despertat el cuquet de la lluita, un cop tastada l’envestida contra els molins de vent, ja no hi ha tornada, ja no tinc solució, he triat una opció. Tot i considerar-me molts anys un moderat extrem, els temps de girar la cara han passat a millor vida i ara vull anar a dormir tranquil i amb la consciència en pau, sé que serà difícil per que les cadires ja estan ocupades i la meva opció sempre serà la políticament incorrecte, la que anirà sempre a contra corrent, on les opcions d’assolir un lloc en els fòrums polítics, com pot ser a l’Ajuntament, costarà sang i suor. Es temptador acostar-se als poders establerts i anar canviant de samarreta segons bufen els vents però jo em trobo còmode i segur amb el negre i l’estrella al pit, una estrella que ens marca el camí de la lluita, la rebeldia i l’inconformisme. La Revolució arriba tard però amb força al meu cor i empeny el meu esperit a no callar, a aixecar-me cada cop que ens facin caure i curar les cicatrius dels desenganys que dia rere dia la política porta a la nostra quotidianitat.

Fem neteja: Les eleccions europees.

Fa dies que no escric i no serà per que no hi ha temes per fotre-li mà. Els resultats de les eleccions ens tornen a deixar clar que l’abstenció és la força que més puja, que el vot en blanc ha estat a pocs vots de “treure” un eurodiputat, que la dreta sempre va a votar i que a la esquerra li costa una mica més, també costa d’entendre la quantitat de partits i partidets que es presenten i que no fan més que fragmentar el vot, això és el que dirien els partits majoritaris, ja que es pensen que només a ells se’ls pot anar a votar, doncs no senyors politicsapoltronatsenunsistemaqueelsperpetua també les forces minoritàries tenen dret a presentar les seves propostes i ho seguiran fent mentre els partits grans es segueixin semblant cada cop més uns als altres, on amb l’excusa de l’acció de govern s’allunyen de les idees i sobretot dels programes que els seus electors van votar. A Espanya desprès del PP, PSOE (que sàpiguen els votants del PSC que primer voten al PSOE i desprès ja ho veurem) que eren les úniques forces juntament amb la UPD que no formaven aliances amb llistes conjuntes com els nacionalistes, els ecosocialistes i d’altres, van quedar Iniciativa Internacionalista, els verds europeus, el antitaurins i en 10a posició amb 25.243 vots es situa Revolta Global-Izquierda Anticapitalista la opció que personalment vaig recolzar amb cos, ànima i vot. RG ocupa un espai de l’esquerra més social, allunyada de la política clàssica, amb gent de base, treballadora i lluitadora. RG és l’opció que he triat per canalitzar els meus esforços polítics fora de l’àmbit local que és i serà IxM.