Revolucionari als 40

Joventut desperdiciada als 80 i 90 la consciencia social m’arriba amb el nou mil·leni, a poc a poc me’n adono que les coses no funcionen, que el temps que he estat out els que han anat escalant en la vida social i política s’ho han fet venir bé per tal d’anar perpetuant-se en els llocs de rellevància del poder econòmic i polític. Fins hi tot les noves generacions ja tenen el camí net per anar escalant, emparats en sous que molts cops provenen dels nostres impostos, potser jo hagués pogut ser un d’aquests, però el meu pare a part de bon jan és una persona honrada i per desgracia entre la classe política actual l’honradesa brilla per la seva absència. Un cop fora la vena que em tapava els ulls, un cop despertat el cuquet de la lluita, un cop tastada l’envestida contra els molins de vent, ja no hi ha tornada, ja no tinc solució, he triat una opció. Tot i considerar-me molts anys un moderat extrem, els temps de girar la cara han passat a millor vida i ara vull anar a dormir tranquil i amb la consciència en pau, sé que serà difícil per que les cadires ja estan ocupades i la meva opció sempre serà la políticament incorrecte, la que anirà sempre a contra corrent, on les opcions d’assolir un lloc en els fòrums polítics, com pot ser a l’Ajuntament, costarà sang i suor. Es temptador acostar-se als poders establerts i anar canviant de samarreta segons bufen els vents però jo em trobo còmode i segur amb el negre i l’estrella al pit, una estrella que ens marca el camí de la lluita, la rebeldia i l’inconformisme. La Revolució arriba tard però amb força al meu cor i empeny el meu esperit a no callar, a aixecar-me cada cop que ens facin caure i curar les cicatrius dels desenganys que dia rere dia la política porta a la nostra quotidianitat.