A rio revuelto ganancia de pescadores, però amb cocodrilo Garzón

Ara que les aigües politiques baixen plenes de merda hi haurà algun aprofitat que tirant la canya encara pescarà alguna cosa, em refereixo als partits catalans que encara no han estat esquitxats amb tanta porqueria. Si ara surten amb la bandera de la honradesa significarà que estan intentant treure rèdit polític de tota aquesta situació, si callen sense més, estarem davant d’aquell que no diu rés per que te molt que amagar i el que probablement passarà és que trauran per davant l’argument de deixar actuar la justícia.
Però el mal ja està fet, els fons públics ja han volat i tots ho sabien, fins hi tot el molt ex honorable, va tenir la santa barra de dir públicament que si comencem així sortirem tots escaldats, qui son tots? Tots no som nosaltres, tots son els partits polítics d’àmbit nacional que el que no ha robat un all s’ha endut una seva.
Però tenen un petit problema, i no és només el 3%, sinó que la punta de la manta la té agafada un tal Garzón, que tot i no ser gaire amic meu, en aquest tipus d’assumptes és de lo milloret que tenim, és com els cocodrils de la 2 que quan agafen a la seva presa primer les rebreguen, les ofeguen i se les emporten al fons del riu per a que quan estiguin prou estovades poder-se-les cruspir.
Esperem que no faci cap de les seves cagades fallant en la forma de la instrucció i els hi doni la oportunitat de, emparant-se en qualsevol escletxa legal, sortir indemnes dels seus delictes i si pot estirar de mica en mica la manta abans que les destructores de paper s’esgotin no estaria malament.
Hi confio, però no tinc gaire esperança que això passi.

Fotogènics

Som guapes i guapos, tenim cossos esculturals y vestim a l’última moda, no ho podem evitar, som així, als d’IxM els flaixos ens persegueixen per allà on anem, i quedem bé, però n’hi ha que ens acusen de buscar només la foto.

Els d’IxM ens deixem la pell, la salut, els diners i les hores personals pel poble que ens ha vist néixer i arribar, ens trenquem les banyes per poder fer arribar les nostres propostes al ciutadà, amb pocs recursos i molta imaginació a vegades ho aconseguim, hem de fer-ho lluitant contra la poca credibilitat que tenen els polítics i contra una censura ferotge que des de la coalició de govern amb la connivència de la oposició ens estan fent a la premsa local, escrita i audiovisual.
Aquells que ens acusen de buscar la foto els convido a la reunió que IxM fa cada dilluns a la terrassa de Can Boada, per que vegin com, tot i esgotats pels respectius dies laborables, ens passem hores barrinant propostes, denúncies i accions que tenen com a única finalitat millorar el poble (jo personalment hi soc poc).
N’hi ha d’altres que tot i cobrar uns sous indecents es passen els dies gratant-se la panxa, fent currículum en els respectius partits nacionals, cosa que si que veig publicat a “bombo y platillo” i/o treballant a casa el papa tot hi tenir un sou que obligaria a 8 hores presencials en el lloc de treball.
Sobre els locals també n’hauríem de parlar, espais buits de persones i sobretot de idees, ja que esperen que els hi enviïn per FAX des de Barsalona, no sigui que s’ofenguin els del tripartit o la casa gran hermano.
Per a fotos les de l’Alcalde que els ciutadans de Mollet ja només el veiem en format monras.jpg, per que si l’has de trobar a l’ajuntament ho tens magre i et filtren a través de la seva secretària, l’altra alternativa és fer oposicions a xofer. També hi ha una manera de sortir en premsa, gastant-se un pasta en propaganda institucional, així tens assegurada ½ plana pagada i també la noticieta setmanal.
En fi, nosaltres a la feina, que a “todo Puigcercós le llega su Carretero”, no aconseguiran tapar-nos la boca, som lliures i sobretot som rebels.

Salut i canya

Cornuts i pagant el beure

Estafadors del món! Penediu-vos! Confesseu els vostres pecats! Entregueu la dispensa al plateret de les almoines i tindreu el perdó de Déu. El Jutge del cas Palau, més que un jurista sembla un capellà de poble, d’aquells que castigava amb dos parenostres i algun avemaria als pecadors de pensament i d’acte. És una vergonya, i no només pels fets delictius d’aquests “senyors” i respectives famílies, sinó per com després de “rasgar-se las vestidures” tots els politicastros de torn i d’amenaçar de tirar de la manta els receptors de fons corruptes com la majoria de Fundacions dels partits democràtics (la de CiU almenys 500.000 €) ara s’escudaran en que els polítics no han de discutir una decisió judicial, per que l’estat de dret es fonamenta en la separació de poders i tal i Pascual i 3%. O sigui que el ciutadà com sempre serà el cornut i pagarà el beure.

Tot és mentida

Que la credibilitat de la classe política actual està sota mínims, és mentida; que tothom pensa que son uns gualtrapes que només saben ficar mà a la caixa comuna, és mentida; que la gestió de la política local és dolenta i a la nostra bonica ciutat nefasta, és mentida; que cada cop més els polítics s’allunyen de la ciutadania i només els veiem a la premsa fent-se la foto de torn, és mentida; que en temps de crisi econòmica segueixen tirant els diners en publicitat, mítings, locals de luxe i actuant com nous rics, és mentida; que es dediquen a perdre el temps en debats inútils que a la ciutadania li queden molt lluny, és mentida; que quan actuen per millorar les coses encara les empitjoren i no tenen la decència de reconeixeu, és mentida; que cada cop és més difícil, per no dir impossible, accedir als llocs públics de representació social per que se’ls reparteixen entre ells i així ningú els toca els nassos, és mentida; i tantes mentides que es diuen dels nostres electes representants. Tot és mentida, o no.

No em fumis

Al lateral de la porta de entrada del nostre flamant ajuntament hi ha un cartell ben gran que diu “En aquest espai no es permet fumar”, doncs no és així, ja que només entrar, entre el carrer i la recepció hi ha un quadradet de 4 m2 on la pudor et tira a terra, pudor a burilla rebregada, barrejada amb “limpiatodo” i escopinades vàries,. En aquest espai reduït, algú hi ha deixat un cendrer, que deu servir per que els companys treballadors del consistori passin aquelles estones amb el seu cilindret de nicotina i també per a les persones que quan arriben fumant puguin dipositar la cigarreta al contenidor corresponent. Doncs mala idea ha tingut aquest algú, per als que com jo son exfumadors però no de la lliga antitabac, que de cop, gratuïtament i sense avisar et trobis amb aquesta clatellada al nostre sentit més fi que és l’olfacte no és gaire agradable i segons quina hora del dia pot arribar a ser repugnant i vomitiu.

Pelotaris

Diuen que els Pelotaris són uns tios molt besties, preferiblement bascs, que amb la mà nua es dediquen a picar una bola de goma dura contra una paret de formigó. Però també n’hi ha d’un altre tipus i que per ruïnosa experiència familiar els conec en 1a persona, són aquells que per poder-se finançar demanen un crèdit al Banc (en el meu cas eren remeses de lletres al portador) i al venciment en demanen un altre per pagar el primer, el negoci està en que les quantitats cada cop han de ser més altes ja que cal abonar l’import inicial, els interessos i, ja posats, aprofites per incrementar el deute per poder seguir el ritme de vida descontrolat. De tant en tant, aconsegueixes tancar algun negoci i ets capaç d’eixugar el deute, però el mal ja està fet, al cap de poc temps hi tornes, i una altre vegada, i una altre, i una altre.... tot aquest moviment il·legal es fa sempre sota la connivència de l’oficina bancària de torn, ja que si els tornes perfecte, i si no t’embarguen.
Ara imaginem-nos una “ciutat” Catalana de classe mitja que es dedica a viure per sobre de les seves possibilitats, que s’embarca en obres faraòniques de difícil amortització, que el seu teixit industrial és cada cop més ruïnós degut a la deslocalització de les empreses més importants i el tancament d’altres, i que l’espai que ofereix per instal·lar noves industries és petit, mal comunicat i en un estat de manteniment lamentable, que l’activitat del petit comerç està sota mínims i que l’oferta d’oci i cultura es raquítica, una “ciutat” que, a sobre, a de mantenir el ritme de vida d’uns partits polítics que escandalosament es financen amb diners públics i que no donen cap tipus d’explicació de a on van aquests diners, una ciutat ofegada pels deutes i el que és pitjor, sense possibilitat de liquidar-lo a mig o llarg termini, una ciutat amb un present fosc i un futur molt negre.
Ara deixem d’imaginar i posem-li nom a aquesta ciutat: MOLLET DEL VALLÈS.