Pelotaris

Diuen que els Pelotaris són uns tios molt besties, preferiblement bascs, que amb la mà nua es dediquen a picar una bola de goma dura contra una paret de formigó. Però també n’hi ha d’un altre tipus i que per ruïnosa experiència familiar els conec en 1a persona, són aquells que per poder-se finançar demanen un crèdit al Banc (en el meu cas eren remeses de lletres al portador) i al venciment en demanen un altre per pagar el primer, el negoci està en que les quantitats cada cop han de ser més altes ja que cal abonar l’import inicial, els interessos i, ja posats, aprofites per incrementar el deute per poder seguir el ritme de vida descontrolat. De tant en tant, aconsegueixes tancar algun negoci i ets capaç d’eixugar el deute, però el mal ja està fet, al cap de poc temps hi tornes, i una altre vegada, i una altre, i una altre.... tot aquest moviment il·legal es fa sempre sota la connivència de l’oficina bancària de torn, ja que si els tornes perfecte, i si no t’embarguen.
Ara imaginem-nos una “ciutat” Catalana de classe mitja que es dedica a viure per sobre de les seves possibilitats, que s’embarca en obres faraòniques de difícil amortització, que el seu teixit industrial és cada cop més ruïnós degut a la deslocalització de les empreses més importants i el tancament d’altres, i que l’espai que ofereix per instal·lar noves industries és petit, mal comunicat i en un estat de manteniment lamentable, que l’activitat del petit comerç està sota mínims i que l’oferta d’oci i cultura es raquítica, una “ciutat” que, a sobre, a de mantenir el ritme de vida d’uns partits polítics que escandalosament es financen amb diners públics i que no donen cap tipus d’explicació de a on van aquests diners, una ciutat ofegada pels deutes i el que és pitjor, sense possibilitat de liquidar-lo a mig o llarg termini, una ciutat amb un present fosc i un futur molt negre.
Ara deixem d’imaginar i posem-li nom a aquesta ciutat: MOLLET DEL VALLÈS.