Fa uns anys, quan s’acostaven les eleccions municipals del 2003, un personatge força friky de Mollet va trucar per casualitat a la meva porta, era en Juan Diego, un cosí llunyà per part de pare que coneixia de tota la vida però que amb el que només havíem coincidit de manera informal en celebracions populars a Pinell de Brai i de tant en tant per diferents motius a Mollet, tot i així ens unia quelcom difícil d’explicar. Amb la seva eloqüència habitual i amb una eufòria desmesurada m’explica que va de cap de llista a les municipals amb un grup d’independents, que tal i que qual, que necessitaven gent amb ganes de col·laborar i que reunia el perfil adequat d’aquesta formació. Jo, per tradició familiar, sempre he estat present en la vida política local, participant sempre de les enganxades de cartells de CiU, fins hi tot fent d’interventor en innumerables eleccions, però a partir dels 25 anys això d’haver de pringar tot un diumenge a un col·legi electoral ja no em feia tanta gràcia, per no dir gens.
Desvinculat de la política, apareix IxM a la meva vida, gent del poble, alguns em sonaven i d’altres no sabia ni que existien, però m’agafen en un moment d’impàs en que necessito sociabilitzar-me sense riscos i aprofito l’oportunitat per començar a col·laborar amb ells. Als primers comicis em dedico a passejar amb la furgo, enganxar quatre cartells i fer d’interventor, amb l’única responsabilitat de gaudir de l’experiència/anècdota, després d’això tres anys de silenci per part meva, seguint amb simpatia i certa implicació emocional al nucli dur d’IxM fent les seves accions protesta i proposant temes de proximitat molt lluny del debat polític típic al que estava acostumat. S’acosten les municipals del 2007 i faig un acostament que és gratament rebut per la gent d’IxM, m’implico en la campanya (furgo, enganxada de cartells, mítings...), aporto alguna idea al programa electoral, que amb bon criteri és rebutjada, i fins hi tot soc inclòs a la llista electoral en un lloc poc rellevant, però hi soc. També faig d’apoderat a les eleccions i contemplo a certa indignació com no aconseguim representació (tot i ser l’única força en pujar de vots) i com els sociatas gràcies a l’abstenció i a l’augment de cadires a l’Ajuntament treu majoria absoluta.
Desprès del “fracàs” hi ha una desbandada general de gent que s’havia acostat a IxM com s’haguessin pogut acostar al PIMO, i quedem en “cuadro”. El nucli de sempre i un petit grapat que mantenim certa il·lusió en el projecte, i cada cop som menys. Al final 7 persones que tot i les dificultats engeguem la campanya popular més important en tota la vida política de Mollet del Vallès, i als de sempre se n’hi afegeixen 7.000.
A dia d’avui em puc considerar un IxM, tot i no ser-hi gaire en persona, el meu esperit està permanentment connectat, els meus ulls observen Mollet com mai l’havien vist, el meu cap barrina idees, propostes, campanyes, articles, política local, tinc ganes de fer moltes coses, i el que tinc ganes és de que arribin les pròximes eleccions per a copsar si aquest poble es mereix les hores i implicació que de manera totalment altruista (perdent salut, temps i diners) fa la gent d’IxM, als quals m’enorgulleixo de pertanyer.
Desvinculat de la política, apareix IxM a la meva vida, gent del poble, alguns em sonaven i d’altres no sabia ni que existien, però m’agafen en un moment d’impàs en que necessito sociabilitzar-me sense riscos i aprofito l’oportunitat per començar a col·laborar amb ells. Als primers comicis em dedico a passejar amb la furgo, enganxar quatre cartells i fer d’interventor, amb l’única responsabilitat de gaudir de l’experiència/anècdota, després d’això tres anys de silenci per part meva, seguint amb simpatia i certa implicació emocional al nucli dur d’IxM fent les seves accions protesta i proposant temes de proximitat molt lluny del debat polític típic al que estava acostumat. S’acosten les municipals del 2007 i faig un acostament que és gratament rebut per la gent d’IxM, m’implico en la campanya (furgo, enganxada de cartells, mítings...), aporto alguna idea al programa electoral, que amb bon criteri és rebutjada, i fins hi tot soc inclòs a la llista electoral en un lloc poc rellevant, però hi soc. També faig d’apoderat a les eleccions i contemplo a certa indignació com no aconseguim representació (tot i ser l’única força en pujar de vots) i com els sociatas gràcies a l’abstenció i a l’augment de cadires a l’Ajuntament treu majoria absoluta.
Desprès del “fracàs” hi ha una desbandada general de gent que s’havia acostat a IxM com s’haguessin pogut acostar al PIMO, i quedem en “cuadro”. El nucli de sempre i un petit grapat que mantenim certa il·lusió en el projecte, i cada cop som menys. Al final 7 persones que tot i les dificultats engeguem la campanya popular més important en tota la vida política de Mollet del Vallès, i als de sempre se n’hi afegeixen 7.000.
A dia d’avui em puc considerar un IxM, tot i no ser-hi gaire en persona, el meu esperit està permanentment connectat, els meus ulls observen Mollet com mai l’havien vist, el meu cap barrina idees, propostes, campanyes, articles, política local, tinc ganes de fer moltes coses, i el que tinc ganes és de que arribin les pròximes eleccions per a copsar si aquest poble es mereix les hores i implicació que de manera totalment altruista (perdent salut, temps i diners) fa la gent d’IxM, als quals m’enorgulleixo de pertanyer.
Gràcies IxM
