divendres, 23 d’octubre del 2009

Fotogènics


Som guapes i guapos, tenim cossos esculturals y vestim a l’última moda, no ho podem evitar, som així, als d’IxM els flaixos ens persegueixen per allà on anem, i quedem bé, però n’hi ha que ens acusen de buscar només la foto.

Els d’IxM ens deixem la pell, la salut, els diners i les hores personals pel poble que ens ha vist néixer i arribar, ens trenquem les banyes per poder fer arribar les nostres propostes al ciutadà, amb pocs recursos i molta imaginació a vegades ho aconseguim, hem de fer-ho lluitant contra la poca credibilitat que tenen els polítics i contra una censura ferotge que des de la coalició de govern amb la connivència de la oposició ens estan fent a la premsa local, escrita i audiovisual.
Aquells que ens acusen de buscar la foto els convido a la reunió que IxM fa cada dilluns a la terrassa de Can Boada, per que vegin com, tot i esgotats pels respectius dies laborables, ens passem hores barrinant propostes, denúncies i accions que tenen com a única finalitat millorar el poble (jo personalment hi soc poc).
N’hi ha d’altres que tot i cobrar uns sous indecents es passen els dies gratant-se la panxa, fent currículum en els respectius partits nacionals, cosa que si que veig publicat a “bombo y platillo” i/o treballant a casa el papa tot hi tenir un sou que obligaria a 8 hores presencials en el lloc de treball.
Sobre els locals també n’hauríem de parlar, espais buits de persones i sobretot de idees, ja que esperen que els hi enviïn per FAX des de Barsalona, no sigui que s’ofenguin els del tripartit o la casa gran hermano.
Per a fotos les de l’Alcalde que els ciutadans de Mollet ja només el veiem en format monras.jpg, per que si l’has de trobar a l’ajuntament ho tens magre i et filtren a través de la seva secretària, l’altra alternativa és fer oposicions a xofer. També hi ha una manera de sortir en premsa, gastant-se un pasta en propaganda institucional, així tens assegurada ½ plana pagada i també la noticieta setmanal.
En fi, nosaltres a la feina, que a “todo Puigcercós le llega su Carretero”, no aconseguiran tapar-nos la boca, som lliures i sobretot som rebels.

Salut i canya