divendres, 5 de febrer del 2010

Sàtira, humor intel·ligent i política actual.

“Si, Ministre”, “Aló, Aló”, “L’escurçó negre” son d’aquelles sèries mítiques que proliferaven a la graella de TV3 els anys 80 i que ens van ensenyar a pensar des de la sàtira, la ironia punyent i el humor intel·ligent. Ara tenim els de Polònia que acosten en clau d’humor la política al ciutadà, i em consta que tots els nostres representants fan mans i mànigues per a que “Soler & Cia” els clonin en el seu programa setmanal, fins i tot algú ha encarregat un d’aquells informes per a saber el coneixement que té la població d’ell a través del seu personatge. Vet aquí que a una Vil·la Vallesana un petit grup d’irreductibles fa política des de la imaginació, la creativitat i el bon humor, posant el dit a la nafra, fent de mosca cojonera i petito grillo, i es veu que això no agrada a uns manaires massa acostumats a que els hi facin la pilota o una oposició descafeïnada, sempre disposada a parar la mà. Des d’IxM fem arribar el nostre missatge/denuncia des de el respecte per l’entorn i sobretot el mobiliari urbà, que es de tots i no d’alguns, a les eleccions som els únics que respectem els espais autoritzats i sempre guanyem els pirulos mentre altres es dediquen a enganxar per tot arreu, amb impunitat. Doncs ara des de la casa gran i amb la signatura del nostre estimat Alcalde/Diputat o hauria de dir Diputat/Alcalde comença la guerra bruta a cara descoberta (la subterrània fa dies que funciona), com que no ens poden tapar la boca amb la censura mediàtica ens intenten tocar la butxaca amb una denúncia administrativa agafada amb pinces i plena de falsedats, però si així creuen que ens callaran van molt equivocats, a mi almenys no, això m’ha servit per despertar del meu aletargament postnadalenc, ens ha motivat un esperit d’unió dins el grup que feia dies que no es vivia, han encetat la caixa dels trons i encara no ha arribat la “mascletà”.