dimecres, 24 de març de 2010

Unospocoslajodieron.com i ara volen que entre tots ho arreglem

Extracte d'una noticia publicada a www.enfocant.net

Una delirant campanya empresarial intenta fomentar la confiança i l'optimisme

Des de fa uns dies podem veure un anunci per televisió on un seguit de personatges, alguns d'ells famosos per diversos motius, intenten transmetre un missatge de confiança i optimisme per tal de combatre el pesimisme i superar la crisi econòmica. A la web d'aquesta campanaya, estosololoarreglamosentretodos.org, ens diuen que són gent com nosaltres i publiquen una llista de persones que hi donen suport que pretèn ser un ventall prou representatiu de la societat. Hi trobem, per exemple, gent que es presenta com a taxista, carnisser, perruquer, desenvolupador web, juntament amb professions més fashions i que se'ns fa una mica difícil d'identificar, com creatiu o emprenedor.
Entre els promotors d'aquesta campanya, que s'apleguen en una fundació anomenada Confiança, hi ha les principals empreses del país: BBVA, Cepsa, Endesa, El Corte Inglés, Indra, La Caixa, Mercadona, Repsol, Banc de Santander, Telefónica, etc; ben lluny, per tant, de la imatge que s'intenta transmetre d'un grup heterogeni de ciutadans compromesos i, evidentment, l'afirmació de que es tracta de gent com nosaltres resulta una mica xocant.
La campanya gira bàsicament al voltant de dues idees. Un d'elles és la figura de l'emprenedor, de la persona que té una idea brillant i la porta a la pràctica en forma de negoci reeixit. L'altra idea, complementària de la primera, consisteix en transmetre la noció de que les dificultats econòmiques d'una persona són, en bona mesura, culpa seva, perquè no és prou espabilat, prou eixerit, en definitiva, no és prou emprenedor. Es tracta de la ja coneguda estratègia de despolititzar el malestar social en base a psicologitzar-lo i individualitzar-lo: la situació d'una persona no es deu al context social i econòmic sinó, principalment, a la seva manera d'enfrontar-se amb la vida, raó per la qual s'espera que aquesta persona, per resoldre els seus problemes, no s'organitzi col.lectivament sinó que es dediqui a llegir llibres d'autoajuda i a culpabilitzar-se. En consonància amb això, fa uns dies la consellera de treball del govern català, Mar Serna, deia que cal ensenyar els aturats a cercar feina... com si el fet de no trobar-ne fos culpa del treballador, que no sap.
La indignació general davant d'aquesta campanya ha estat immediata. Que les grans empreses pretenguin fomentar la confiança en el sistema econòmic apel.lant a les seves víctimes s'ha vist com un insult i un sarcasme. Es demana optimisme i fe en el sistema a una població a la qual es vol obligar a retardar l'edat de jubilació i canviant el sistema de càlcul perquè cobrin menys, tot amb l'excusa de que el sistema econòmic no pot garantir la continuïtat del sistema de pensions. Demanen fe, confiança i optimisme els mateixos empresaris que, a través del seu portaveu Díaz Ferrán, proposen un contracte laboral amb acomiadament gratuït i sense cotitzar a la seguretat social (després d'això ja només queda que proposin treballar de franc). Quan l'agenda política dels governs europeus contempla la idea de que cal conscienciar la població perquè accepti una davallada generalitzada del nivell de vida com a única manera de que els guanys empresarials continuïn creixent, se'ns demana optimisme, confiança i fe en aquest sistema.
Entre les diverses mostres de rebuig que han aparegut contra aquesta campanya, podem destacar estosololoarreglamosentretodxs.org i el següent article, que reproduim, del col.lectiu Consume hasta morir.
Sigues optimista: consumeix fins a morir!

Cap comentari: