Protestem ara i d’aquí 3 anys

Ciutadans de Mollet, ja les tenim aquí!!! Ja han arribat totes les mesures impopulars que fan perdre vots en unes eleccions: pujades d’impostos directes i indirectes, obra pública d’esquena a la realitat, incomunicació municipal… i ara podem protestar, reclamar, denunciar el desgavell a l’Ajuntament, recollir signatures, fer assemblees populars de veïns, estirar-nos els cabells i “rasgarnos las vestiduras”… tot el que calgui per a que a que ens adonem del que passa de veritat al nostre poble. I des de IxM ho seguirem fent ara i durant tot el mandat d’aquesta majoria absoluta, que el PSC amb l’inestimable ajuda de CiU, va sortir escollida democràticament a les últimes eleccions municipals. El que esperem és que a la pròxima cita electoral no ens tornem a deixar enganyar per als focs d’artifici que els partits polítics amb recursos (que paguem entre tots, recordeu el número màgic 716 milions de les antigues pessetes) poden cremar i enlluernar a la gent que mentre està mirant el cel els hi estan clavant a la terra.

Publicat a data d'avui, creat al Juny del 2008.

Mollet com a Voluntariat

Últimament a la premsa apareixen noticies referents a l’aportació dels nostres polítics locals en diferents llocs de responsabilitat dins dels seus respectius partits polítics. Que si tal ha estat escollit president de no se què a la Diputació de Barcelona, que si cual és el nou representant a l’executiva nacional, que si l’altre sona com a substitut a secretari del consell comarcal… Fantàstic, que en son de llestos i importants els nostres polítics, se’ls rifen a tot arreu, quina sort que tenim a la nostra petita i tranquil·la Vila vallesana, com s’assemblen a molts de nosaltres que treballem a fora i al nostre poble hi fem algun tipus de Voluntariat, per què és el que sembla que fan a Mollet un Voluntariat.
Perdonin Srs. Polítics del nostre Ajuntament, tan els de l’equip de Govern com els d’aquesta inoperant i insulsa oposició, a Mollet s’hi ve a treballar, que per això els paguem entre tots un esplèndid sou, si cobren de Mollet els volem el 100% concentrats en la seva feina, i si volen ascendir políticament per que Mollet se’ls hi ha fet petit, doncs molt bé renunciïn a la cadira, poltrona per alguns, i deixin pas a Gent de Mollet que treballarà única i exclusivament per a la nostra ciutat, una ciutat que cada cop és més difícil viure-hi, una ciutat trista comercialment, ja que la botiga que no està en traspàs està en liquidació, on hi ha un fotimer de locals, en situació privilegiada, tancats des de fa anys.
Mollet no és una ONG, ni un hobby, és una ciutat que s’ofega i si vostès que en tenen la responsabilitat no fan rés per salvar-la fotuts anem.

Faraons

A l’antic Egipte els faraons consagraven la vida terrenal a preparar la celestial, i per aquest motiu a la majoria els recordem relacionats amb alguna construcció de grans dimensions com poden ser les piràmides, per aquest motiu a tota obra fora de magnituds raonables tant per volum o cost actualment en diem faraònica. En aquells temps la mà d’obra era prou barata ja que la majoria de aquells obrers eren esclaus, no hi havia formació en riscos laborals, ni protecció en cas d’acomiadament o mort.

Traslladem-nos a l’actualitat, i més concretament a Mollet del Vallès, els dos últims caps de consistori de la nostra vila em recorden a aquells considerats Déus a la terra, consagren i preparen la seva estada a l’Ajuntament de Mollet com un pas més en la seva carrera política, tots dos han o volen construir una obra de grans dimensions fora de lloc. El Parc dels Colors està més descolorit i malmès que les piràmides de Gizeh i el projecte del Pla de les pruneres és pot considerar una obra fora de tota lògica popular. En una cosa si que es diferencien d’aquells governants de les terres del Nil, ja que ara els treballadors cobren, hi ha seguretat a la feina i tota una sèrie de cobertures legals per a les persones que molts cops es juguen la vida a l’obra, però reflexiono i penso en els esclaus, i em pregunto; Vols dir que en l’actualitat no queden esclaus?

I la resposta és SI, som esclaus de les nostres decisions, som esclaus d’uns polítics que només pensen en el ciutadà entre 3 i 4 mesos abans de les eleccions i que s’obliden de nosaltres un cop efectuat el recompte, som esclaus d’un sistema que quan esternuden els poderosos a nosaltres ens agafa una grip, som esclaus d’un vot efectuat sota l’enlluernament de les cada cop més ben preparades campanyes electorals, som esclaus...

Doncs jo ja estic fart de ser un esclau i remoc les meves cadenes, crido, protesto i surto al carrer sense por de ser fuetejat, però sobretot espero la meva oportunitat de tornar a ser considerat ciutadà i llavors exerceixo el meu dret a vot amb memòria i la consciència tranquil·la d’haver estat amb els ulls oberts durant tot el mandat d’aquests Faraons Vallesans. En les vostres mans està deixar de ser esclaus, d’aquí un parell d’anys us ho recordaré.