A l’antic Egipte els faraons consagraven la vida terrenal a preparar la celestial, i per aquest motiu a la majoria els recordem relacionats amb alguna construcció de grans dimensions com poden ser les piràmides, per aquest motiu a tota obra fora de magnituds raonables tant per volum o cost actualment en diem faraònica. En aquells temps la mà d’obra era prou barata ja que la majoria de aquells obrers eren esclaus, no hi havia formació en riscos laborals, ni protecció en cas d’acomiadament o mort.
Traslladem-nos a l’actualitat, i més concretament a Mollet del Vallès, els dos últims caps de consistori de la nostra vila em recorden a aquells considerats Déus a la terra, consagren i preparen la seva estada a l’Ajuntament de Mollet com un pas més en la seva carrera política, tots dos han o volen construir una obra de grans dimensions fora de lloc. El Parc dels Colors està més descolorit i malmès que les piràmides de Gizeh i el projecte del Pla de les pruneres és pot considerar una obra fora de tota lògica popular. En una cosa si que es diferencien d’aquells governants de les terres del Nil, ja que ara els treballadors cobren, hi ha seguretat a la feina i tota una sèrie de cobertures legals per a les persones que molts cops es juguen la vida a l’obra, però reflexiono i penso en els esclaus, i em pregunto; Vols dir que en l’actualitat no queden esclaus?
I la resposta és SI, som esclaus de les nostres decisions, som esclaus d’uns polítics que només pensen en el ciutadà entre 3 i 4 mesos abans de les eleccions i que s’obliden de nosaltres un cop efectuat el recompte, som esclaus d’un sistema que quan esternuden els poderosos a nosaltres ens agafa una grip, som esclaus d’un vot efectuat sota l’enlluernament de les cada cop més ben preparades campanyes electorals, som esclaus...
Doncs jo ja estic fart de ser un esclau i remoc les meves cadenes, crido, protesto i surto al carrer sense por de ser fuetejat, però sobretot espero la meva oportunitat de tornar a ser considerat ciutadà i llavors exerceixo el meu dret a vot amb memòria i la consciència tranquil·la d’haver estat amb els ulls oberts durant tot el mandat d’aquests Faraons Vallesans. En les vostres mans està deixar de ser esclaus, d’aquí un parell d’anys us ho recordaré.
Traslladem-nos a l’actualitat, i més concretament a Mollet del Vallès, els dos últims caps de consistori de la nostra vila em recorden a aquells considerats Déus a la terra, consagren i preparen la seva estada a l’Ajuntament de Mollet com un pas més en la seva carrera política, tots dos han o volen construir una obra de grans dimensions fora de lloc. El Parc dels Colors està més descolorit i malmès que les piràmides de Gizeh i el projecte del Pla de les pruneres és pot considerar una obra fora de tota lògica popular. En una cosa si que es diferencien d’aquells governants de les terres del Nil, ja que ara els treballadors cobren, hi ha seguretat a la feina i tota una sèrie de cobertures legals per a les persones que molts cops es juguen la vida a l’obra, però reflexiono i penso en els esclaus, i em pregunto; Vols dir que en l’actualitat no queden esclaus?
I la resposta és SI, som esclaus de les nostres decisions, som esclaus d’uns polítics que només pensen en el ciutadà entre 3 i 4 mesos abans de les eleccions i que s’obliden de nosaltres un cop efectuat el recompte, som esclaus d’un sistema que quan esternuden els poderosos a nosaltres ens agafa una grip, som esclaus d’un vot efectuat sota l’enlluernament de les cada cop més ben preparades campanyes electorals, som esclaus...
Doncs jo ja estic fart de ser un esclau i remoc les meves cadenes, crido, protesto i surto al carrer sense por de ser fuetejat, però sobretot espero la meva oportunitat de tornar a ser considerat ciutadà i llavors exerceixo el meu dret a vot amb memòria i la consciència tranquil·la d’haver estat amb els ulls oberts durant tot el mandat d’aquests Faraons Vallesans. En les vostres mans està deixar de ser esclaus, d’aquí un parell d’anys us ho recordaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada