divendres, 30 d’octubre del 2009

A rio revuelto ganancia de pescadores, però amb cocodrilo Garzón

Ara que les aigües politiques baixen plenes de merda hi haurà algun aprofitat que tirant la canya encara pescarà alguna cosa, em refereixo als partits catalans que encara no han estat esquitxats amb tanta porqueria. Si ara surten amb la bandera de la honradesa significarà que estan intentant treure rèdit polític de tota aquesta situació, si callen sense més, estarem davant d’aquell que no diu rés per que te molt que amagar i el que probablement passarà és que trauran per davant l’argument de deixar actuar la justícia.
Però el mal ja està fet, els fons públics ja han volat i tots ho sabien, fins hi tot el molt ex honorable, va tenir la santa barra de dir públicament que si comencem així sortirem tots escaldats, qui son tots? Tots no som nosaltres, tots son els partits polítics d’àmbit nacional que el que no ha robat un all s’ha endut una seva.
Però tenen un petit problema, i no és només el 3%, sinó que la punta de la manta la té agafada un tal Garzón, que tot i no ser gaire amic meu, en aquest tipus d’assumptes és de lo milloret que tenim, és com els cocodrils de la 2 que quan agafen a la seva presa primer les rebreguen, les ofeguen i se les emporten al fons del riu per a que quan estiguin prou estovades poder-se-les cruspir.
Esperem que no faci cap de les seves cagades fallant en la forma de la instrucció i els hi doni la oportunitat de, emparant-se en qualsevol escletxa legal, sortir indemnes dels seus delictes i si pot estirar de mica en mica la manta abans que les destructores de paper s’esgotin no estaria malament.
Hi confio, però no tinc gaire esperança que això passi.

2 comentaris:

Arcadi ha dit...

Garzón ha ficat el dit al rovell de l'ou socialista. L'alcalde detingut és home de confiança de Manuela de Madre i del seu marit (President de la Diputació). És difícil entendre que s'hagi pogut corrompre sense que ells ho sabessin. Ah! I la cap d'urbanisme de la Diputació és la dona de Montilla. Les connexions són angunioses.

El que em molesta és que vinguin de fora a rentar-nos la brutícia. És que no hi ha premsa crítica aquí? No hi ha jutges?

Adrià ha dit...

A l'oasi català l'aigua és neta i cristal·lina, no hi tenim corrupteles, el que compta és que els jutges sapiguen català.