Estem assistint com al Parc de Can Mulà s’inunda la zona de jocs infantils cada cop que plou i com ningú fa rés al respecte tot i les queixes dels usuaris de l’espai, però a 100 metres veiem com una munió d’operaris s’afanya a arreglar l’espai on anirà ubicat TEMPORALMENT la pedra salvadora del Pla de les Pruneres, que al final serà l’únic positiu que en treure’m d’aquell espai on Mollet aparcava gratuïtament. Jo he crescut al costat d’aquest parc, he jugat dins aquella serp de ciment, he patit l’assetjament de “la banda del parque”, vaig estar a l’esplai xivarri quan la casa dels Mulà queia a trossos, hi vaig fer la primera morrejada, el meu gos hi entrenava i he viscut emocions intenses quan amb la gent de Vallès Natura organitzàvem les jornades d’adopció i acollida, ara per el contrari ja no hi ha ni pipican.
S’han gastat un fortunon en una tanca que és fantàstica, molt xula, però pagada amb diners que no tenim, ara es gasten una pasta en un espai que no tardaran gaire en abandonar, als contenidors soterrats haurien d’haver-hi posat cremalleres a les voreres dels cops que les han obert i tancat sense sentit i així podríem anar sumant la majoria d’obres del Plan E que s’han fet a un ritme desaforat que permetran fer unes magnífiques inauguracions, però també faran sortir a la llum els nyaps, en menys temps del que normalment passa a l’obra pública.
I com sempre serem els mateixos que a sobre de cornuts pagarem el beure, una vergonya.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada