dimecres, 17 de desembre del 2008

9 milions de tots per salvar el cul de pocs


“Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa n’hi donarem un tall” Doncs si el Nadal és una època de felicitat, els somnis es treuen del calaix, es renoven i conviuen durant un temps en la quotidianitat de les nostres vides. Aquest any però hi tenim una convidada nova, que enguany diuen la patim tots, és l’anomenada CRISI. Poc a poc aquest fenomen a anat entrant en les nostres vides, es tema de conversa a tots els fòrums socials, culturals i no diguem en els econòmics. Però “Las penas con Pan son menos penas” recita el refrany i a part del vergonyós rescat de les entitats financeres (que fins hi tot en crisi tenen beneficis) arriba un paquet d’ajudes als municipis en forma d’inversions extraordinàries per a obra pública per tal de reactivar l’economia local. FANTÀSTIC, MERAVELLÓS, CHACHIPIRULI, ens arriba la grossa abans del sorteig, obra pública municipal amb mà d’obra local resa el decret, aturats de Mollet no feu cua a l’INEM aneu a l’Ajuntament, però aneu-hi ràpid no sigui que al despatx hi siguin tots els “cunyaos”.

Tornem a la terra si us plau, ja que les condicions i els terminis per poder arreplegar tota aquesta pasta son de difícil compliment, però ens han assegurat des del nostre consistori que faran tot el possible per aconseguir-ho, de moment ho faran des de la junta de govern no sigui que altres es puguin endur les medalles. Els socis de govern ja han promès que a les voreres els hi passarem al cera, que hi ficarem Botox als passejos, que de maquillatge per als passos vianants no en faltarà i sobre tot (esperem que sigui veritat) es millorarà tots els aspectes per a les persones amb mobilitat reduïda.

Espero i desitjo (l’esperit nadalenc em fa tenir esperança) que el nostre govern municipal sigui capaç d’aconseguir el major gruix d’ajudes possible, que es gastin en obra pública de proximitat i que realment la gent aturada del poble en sigui la primera beneficiada. Però em temo que aquests diners només serviran per salvar-li el cul als polítics, que es malgastaran diners en projectes que s’havien deixat a mitges per falta de pressupost i que alguna empresa amiga farà molts calers.