dilluns, 1 de desembre del 2008

Jo vull els meus 5 eurus


Recordo al meu pare posant diners de la seva butxaca per els suports de les banderoles o fent servir la vietnamita per a imprimir octavetes d’opcions polítiques totalment oposades a la seva. Era la època de finals dels 70 i principis dels 80, ja que a mitjans d’aquesta dècada apareix “Ley Orgánica 5/1985, de Régimen Electoral General” que regula, a part d’altres coses, les subvencions per finançar les campanyes electorals i a partir d’aquí lleis, decrets i decretets per anar finançant als partits polítics, no fos cas que fiquessin la mà a la caixa comuna per pagar els congressos i d’altres despeses.
Actualment encara hi opcions polítiques que s’han de finançar del sou personal els materials de la seva lluita política, esgarrapant temps de la feina i sobretot de la família per poder reunir-se o assistir als fòrums i espais de debat polític per tal de fer arribar el seu missatge mentre que els partits “legitima” i democràticament escollits gràcies les cada cop més ben preparades i cares campanyes electorals, pagades per tots nosaltres, compten amb un finançament desmesurat per el temps efectiu que hi dediquen.
Parlem de números, a Mollet del Vallès, ciutat que recentment traspassa la xifra de 50.000 habitants, la despesa política es de uns 420.000 € anuals (Psc 140.000, Ciu, Icv-Eua i PP 72.000 cadascun i ERC 60.000) dels quals 280.000 € van directes a les arques dels grups municipals i la resta es reparteixen entre els regidors segons els que tinguin cada partit.
Ara parlem de diners, 56.000 € anuals per grup municipal a fons perdut dels diners dels contribuents, son molts eurus. Que en fan de tants diners? En que se’ls gasten? Quin bé rep la ciutadania d’aquesta despesa? Quatre globus i una botifarrada abans de les eleccions, em sembla ben poc.
Fent més números sortiria pel cap baix que tot molletà aporta 1€ l’any per cada grup municipal. Doncs jo aquests 5 € me’ls vull gastar en el que em roti i no tinc per que pagar el “despilfarro” dels partits, ni veure com es malgasten recursos en congressos espectaculars (organitzats per la empresa del cunyao de torn) quan jo no puc ni anar al cinema.
O sigui que reclamem els nostres 5 € i no d’una partida extraordinària que acabarem pagant tots, sinó dels diners que aquestes sangoneres ens estan xuclant cada d’any.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei, felicitats pel bloc. Fa dies que el miro i cada cop està millor.

Anònim ha dit...

Felicitats pel bloc, coincideixo totalment amb tu, quan comences la campanya del 5 eurukos.
Blanc