Decepcions

Hi ha un tipus de gent de suposada jerarquia superior que, o treballes a la seva manera o no treballes. Gent que sap gestionar molt bé els conflictes quan sap que ja els té guanyats, quan té cartes amagades i els suficients suports per apretar més fort el ganivet a l’esquena. Hi ha gent que es pensa que si et putejen amb bones paraules i t’ofereixen continuar a un nivell més baix, a un espai més lluny i en moments no coincidents ja ha complert. Hi han arguments que realment només se’ls creu la persona que els diu, arguments que nomès tenen força des de la suficiència del “poder”, i l’he posat entre cometes ja que si aquesta persona la treus d’aquell lloc on està apoltronada perd molt i molt, i no és que perdi sinó que no és rés i això és dur d’assumir.
Com sempre es diu, el temps posa a cadascú al seu lloc, però molt em temo que en la societat actual on no es valora la feina feta, sinó els tractes de favor, els dossiers i les amenaces (amb bon rotllo) es difícil que això passi.
I sinó passa, a otra cosa mariposa.