El nostre estimat alcalde ha utilitzat tots els mitjans possibles per informar a la població que reclama un nou finançament per als ens municipals, amb l’argument principal de poder mantenir i millorar les prioritats que els ciutadans demanden, en matèria d’educació, sanitat, dependència, etc. Vet aquí que a l’etc, s’hi poden encabir altres despeses que la meva modesta opinió considera luxes i no prioritats. Destinar 360.000 € anuals en sous d’assessors, alts executius i xofer o més de 400.000 € a fons perdut per sufragar les despeses dels partits polítics em sembla indecent i a sobre presumir de reivindicatiu al exigir més calers per als ajuntaments és vergonyós i una presa de pel. Avui ha sortit publicat que una família amb un malalt d’Alzheimer al seu càrrec destina uns 24.000 € de mitjana, si fem números, amb els 760.000 € es cobriria el 100% de despesa de 30 famílies, el 50% de 60, el 25% de 120 i així podríem seguir per mirar de mitigar el cost econòmic que no emocional que aquestes famílies tenen.
També s’ha afanyat a explicar que en temps de crisi més val anar per feina i no perdre el temps en consultes populars d’autodeterminació, amb això estem d’acord, però la meva opinió és a criteri propi i no està sotmesa a les directrius que des del PSC li han xiuxiuejat a l’orella, estem farts de política de telepromter i d’uns representants amb sous astronòmics, si els comparem amb la seva dedicació horària, que pensen més en el currículum personal abans que en el servei al seu poble.
dilluns, 21 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada