No ase falta desir nada mas

Aquesta setmana l’Ajuntament de Mollet del Vallès ha fet un gran pas per a fer menys dura la crisi a les persones amb més risc, ha incrementat en 21.540 € la partida de Serveis socials. Llegit així em sembla fantàstic, estic d’acord amb aquesta mesura, no he revisat la lletra petita però segur que no cal. Ara mirem cap a les persones que menys risc social tenen en aquest moment, els regidors del nostre estimat consistori amb uns sous milionaris que paguem entre tots, suposo se’l guanyen, cap problema. Però hi ha una altra partida que surt de la caixa comuna que encara no acabo d’entendre i vista la quantitat incrementada per a serveis socials encara menys, Mollet del Vallès paga als grups municipals a fons perdut uns 24.000 € mensuals (4.800 per partit) o sigui quasi 300.000 € l’any. Com va dir el gran entrenador del Madriz “No ase falta desir nada mas”.

Finançament o espoli

Cíclicament ens convertim en espectadors de les corrupteles dels partits polítics, PP i PSOE com a partits nacionals majoritaris s’emporten la palma, però tots els altres no estan exempts dels seus petits affaires. L’escàndol no està en la part il·legal del seu finançament sinó en la manera legal que tenen de sagnar a la societat dia rere dia sense avergonyir-se’n. Els partits polítics ingressen diners a través dels ajuntaments, dels parlaments autonòmics i estatal, de les diputacions, per vot obtingut en les eleccions per a preparar les campanyes i han creat fundacions per rebre subvencions de tot arreu. O sigui que cobren per l’esquerra, per la dreta, per sota, per sobre, per davant i per darrera, suquen, suquen i suquen de la cassola comuna d’una manera desaforada i penso que de forma irreversible. Han creat una maquinària d’ingressar diners públics que no aturaran de cap de les maneres, tenen assessories professionals i ja comencen a despuntar polítics de 2a generació creats als laboratoris dels partits i protegits sota l’empara d’organismes públics o de places funcionarials d’accés directe que seguiran munyint la vaca. Es permeten pujades de sous fora de lloc ( Mollet del Vallès al 2007 pujada de sous d’un 37% els regidors 2% els treballadors), despeses en publicitat institucional encoberta i la última idea genial a estat el Fons d’Inversió Local que són diners de tots per salvar-li políticament el cul a alguns. Ja n’hi ha prou! prou de ficar la mà a la caixa comuna! alguna cosa haurem de fer! proposo que cada cop que veiem als nostres polítics (siguin del color que siguin) els hi recordem que qui paga mana i els seus sous surten de les nostres butxaques. Podem anar una mica més lluny, iniciant des d’ara una campanya per canviar la Llei de Finançament dels Partits Polítics, cap a una forma més justa i honrada.

9 milions de tots per salvar el cul de pocs

“Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa n’hi donarem un tall” Doncs si el Nadal és una època de felicitat, els somnis es treuen del calaix, es renoven i conviuen durant un temps en la quotidianitat de les nostres vides. Aquest any però hi tenim una convidada nova, que enguany diuen la patim tots, és l’anomenada CRISI. Poc a poc aquest fenomen a anat entrant en les nostres vides, es tema de conversa a tots els fòrums socials, culturals i no diguem en els econòmics. Però “Las penas con Pan son menos penas” recita el refrany i a part del vergonyós rescat de les entitats financeres (que fins hi tot en crisi tenen beneficis) arriba un paquet d’ajudes als municipis en forma d’inversions extraordinàries per a obra pública per tal de reactivar l’economia local. FANTÀSTIC, MERAVELLÓS, CHACHIPIRULI, ens arriba la grossa abans del sorteig, obra pública municipal amb mà d’obra local resa el decret, aturats de Mollet no feu cua a l’INEM aneu a l’Ajuntament, però aneu-hi ràpid no sigui que al despatx hi siguin tots els “cunyaos”.

Tornem a la terra si us plau, ja que les condicions i els terminis per poder arreplegar tota aquesta pasta son de difícil compliment, però ens han assegurat des del nostre consistori que faran tot el possible per aconseguir-ho, de moment ho faran des de la junta de govern no sigui que altres es puguin endur les medalles. Els socis de govern ja han promès que a les voreres els hi passarem al cera, que hi ficarem Botox als passejos, que de maquillatge per als passos vianants no en faltarà i sobre tot (esperem que sigui veritat) es millorarà tots els aspectes per a les persones amb mobilitat reduïda.

Espero i desitjo (l’esperit nadalenc em fa tenir esperança) que el nostre govern municipal sigui capaç d’aconseguir el major gruix d’ajudes possible, que es gastin en obra pública de proximitat i que realment la gent aturada del poble en sigui la primera beneficiada. Però em temo que aquests diners només serviran per salvar-li el cul als polítics, que es malgastaran diners en projectes que s’havien deixat a mitges per falta de pressupost i que alguna empresa amiga farà molts calers.

Franquícies polítiques

Els partits polítics locals més semblen franquícies que formacions de gent del poble que treballen única i exclusivament per al poble. M’explicaré, franquícia és un tipus de contracte comercial per el qual una part anomenada franquiciador cedeix a un franquiciat la llicència d’una marca, així com mètodes de fer negocis a canvi d’una tarifa periòdica o royalty. El Royalty és el pagament que efectua el franquiciat al franquiciador a canvi d’usar el Know-How (manera de fer), les marques, patents, drets d’autor i formació. Tots coneixem algunes franquícies, a McDonalds ens atipem de pseudohamburgueses, a Miró hi podem trobar electrodomèstics relativament a bon preu, fins hi tot hi ha franquícies de sex-shops que no descriuré el que si troba , moltes i moltes franquícies, immobiliàries, dentistes, dietistes... totes elles negocis on el consumidor hi pot trobar productes i serveis a canvi de diners.
Doncs si passeges per les webs dels partits, et fixes en la uniformitat del missatge de les campanyes electorals, el format dels cartells, fins hi tot la mida dels caretos i el photoshop amb el que retoquen les potes de gall, podràs veure, i si no ho veus ja t’ho dic jo, que la pàgina del PSC de Mollet és gairebé igual a la de Parets, Granollers, Lleida o la dels barris de BCN, i a ERC, ICV, CiU i PP passa “tres cuartos de lo mismo”, que els cartells electorals surten de la mateixa impremta (la del cuñao de torn), grans polítics nacionals visiten els poblets d’arreu per recolzar al candidat i a tota una llista electoral de la que probablement ni coneix.
M’agrada menjar algun cop a McDonalds, he comprat l’estufa a Miró i quan era adolescent havia anat als sex-shops a pelar-me-la, però no vaig mai a la seu del PSC a que m’expliquin lo progres que son, ni a menjar verdura ecosocialista, ni a salvar Catalunya amb els d’esquerra, ni a arreglar els problemes de parella entre Convergència i Unió, i molt menys em trobareu a sota la foto de Franco amb els del PP.
O sigui que com que ells no em donen rés a mi, no estic obligat a compensar-los econòmicament, no vull pagar ni un duro per no rés, ja estic fart que es gastin els meus 5 €, prou de tirar els diners dels contribuents, prou de sagnar al ciutadà amb despeses que no li reverteixen, com diria en Cuní PROU, PROU, PROU...

Jo vull els meus 5 eurus

Recordo al meu pare posant diners de la seva butxaca per els suports de les banderoles o fent servir la vietnamita per a imprimir octavetes d’opcions polítiques totalment oposades a la seva. Era la època de finals dels 70 i principis dels 80, ja que a mitjans d’aquesta dècada apareix “Ley Orgánica 5/1985, de Régimen Electoral General” que regula, a part d’altres coses, les subvencions per finançar les campanyes electorals i a partir d’aquí lleis, decrets i decretets per anar finançant als partits polítics, no fos cas que fiquessin la mà a la caixa comuna per pagar els congressos i d’altres despeses.
Actualment encara hi opcions polítiques que s’han de finançar del sou personal els materials de la seva lluita política, esgarrapant temps de la feina i sobretot de la família per poder reunir-se o assistir als fòrums i espais de debat polític per tal de fer arribar el seu missatge mentre que els partits “legitima” i democràticament escollits gràcies les cada cop més ben preparades i cares campanyes electorals, pagades per tots nosaltres, compten amb un finançament desmesurat per el temps efectiu que hi dediquen.
Parlem de números, a Mollet del Vallès, ciutat que recentment traspassa la xifra de 50.000 habitants, la despesa política es de uns 420.000 € anuals (Psc 140.000, Ciu, Icv-Eua i PP 72.000 cadascun i ERC 60.000) dels quals 280.000 € van directes a les arques dels grups municipals i la resta es reparteixen entre els regidors segons els que tinguin cada partit.
Ara parlem de diners, 56.000 € anuals per grup municipal a fons perdut dels diners dels contribuents, son molts eurus. Que en fan de tants diners? En que se’ls gasten? Quin bé rep la ciutadania d’aquesta despesa? Quatre globus i una botifarrada abans de les eleccions, em sembla ben poc.
Fent més números sortiria pel cap baix que tot molletà aporta 1€ l’any per cada grup municipal. Doncs jo aquests 5 € me’ls vull gastar en el que em roti i no tinc per que pagar el “despilfarro” dels partits, ni veure com es malgasten recursos en congressos espectaculars (organitzats per la empresa del cunyao de torn) quan jo no puc ni anar al cinema.
O sigui que reclamem els nostres 5 € i no d’una partida extraordinària que acabarem pagant tots, sinó dels diners que aquestes sangoneres ens estan xuclant cada d’any.

Protestem ara i d’aquí 3 anys

Ciutadans de Mollet, ja les tenim aquí!!! Ja han arribat totes les mesures impopulars que fan perdre vots en unes eleccions: pujades d’impostos directes i indirectes, obra pública d’esquena a la realitat, incomunicació municipal… i ara podem protestar, reclamar, denunciar el desgavell a l’Ajuntament, recollir signatures, fer assemblees populars de veïns, estirar-nos els cabells i “rasgarnos las vestiduras”… tot el que calgui per a que a que ens adonem del que passa de veritat al nostre poble. I des de IxM ho seguirem fent ara i durant tot el mandat d’aquesta majoria absoluta, que el PSC amb l’inestimable ajuda de CiU, va sortir escollida democràticament a les últimes eleccions municipals. El que esperem és que a la pròxima cita electoral no ens tornem a deixar enganyar per als focs d’artifici que els partits polítics amb recursos (que paguem entre tots, recordeu el número màgic 716 milions de les antigues pessetes) poden cremar i enlluernar a la gent que mentre està mirant el cel els hi estan clavant a la terra.

Publicat a data d'avui, creat al Juny del 2008.

Mollet com a Voluntariat

Últimament a la premsa apareixen noticies referents a l’aportació dels nostres polítics locals en diferents llocs de responsabilitat dins dels seus respectius partits polítics. Que si tal ha estat escollit president de no se què a la Diputació de Barcelona, que si cual és el nou representant a l’executiva nacional, que si l’altre sona com a substitut a secretari del consell comarcal… Fantàstic, que en son de llestos i importants els nostres polítics, se’ls rifen a tot arreu, quina sort que tenim a la nostra petita i tranquil·la Vila vallesana, com s’assemblen a molts de nosaltres que treballem a fora i al nostre poble hi fem algun tipus de Voluntariat, per què és el que sembla que fan a Mollet un Voluntariat.
Perdonin Srs. Polítics del nostre Ajuntament, tan els de l’equip de Govern com els d’aquesta inoperant i insulsa oposició, a Mollet s’hi ve a treballar, que per això els paguem entre tots un esplèndid sou, si cobren de Mollet els volem el 100% concentrats en la seva feina, i si volen ascendir políticament per que Mollet se’ls hi ha fet petit, doncs molt bé renunciïn a la cadira, poltrona per alguns, i deixin pas a Gent de Mollet que treballarà única i exclusivament per a la nostra ciutat, una ciutat que cada cop és més difícil viure-hi, una ciutat trista comercialment, ja que la botiga que no està en traspàs està en liquidació, on hi ha un fotimer de locals, en situació privilegiada, tancats des de fa anys.
Mollet no és una ONG, ni un hobby, és una ciutat que s’ofega i si vostès que en tenen la responsabilitat no fan rés per salvar-la fotuts anem.

Faraons

A l’antic Egipte els faraons consagraven la vida terrenal a preparar la celestial, i per aquest motiu a la majoria els recordem relacionats amb alguna construcció de grans dimensions com poden ser les piràmides, per aquest motiu a tota obra fora de magnituds raonables tant per volum o cost actualment en diem faraònica. En aquells temps la mà d’obra era prou barata ja que la majoria de aquells obrers eren esclaus, no hi havia formació en riscos laborals, ni protecció en cas d’acomiadament o mort.

Traslladem-nos a l’actualitat, i més concretament a Mollet del Vallès, els dos últims caps de consistori de la nostra vila em recorden a aquells considerats Déus a la terra, consagren i preparen la seva estada a l’Ajuntament de Mollet com un pas més en la seva carrera política, tots dos han o volen construir una obra de grans dimensions fora de lloc. El Parc dels Colors està més descolorit i malmès que les piràmides de Gizeh i el projecte del Pla de les pruneres és pot considerar una obra fora de tota lògica popular. En una cosa si que es diferencien d’aquells governants de les terres del Nil, ja que ara els treballadors cobren, hi ha seguretat a la feina i tota una sèrie de cobertures legals per a les persones que molts cops es juguen la vida a l’obra, però reflexiono i penso en els esclaus, i em pregunto; Vols dir que en l’actualitat no queden esclaus?

I la resposta és SI, som esclaus de les nostres decisions, som esclaus d’uns polítics que només pensen en el ciutadà entre 3 i 4 mesos abans de les eleccions i que s’obliden de nosaltres un cop efectuat el recompte, som esclaus d’un sistema que quan esternuden els poderosos a nosaltres ens agafa una grip, som esclaus d’un vot efectuat sota l’enlluernament de les cada cop més ben preparades campanyes electorals, som esclaus...

Doncs jo ja estic fart de ser un esclau i remoc les meves cadenes, crido, protesto i surto al carrer sense por de ser fuetejat, però sobretot espero la meva oportunitat de tornar a ser considerat ciutadà i llavors exerceixo el meu dret a vot amb memòria i la consciència tranquil·la d’haver estat amb els ulls oberts durant tot el mandat d’aquests Faraons Vallesans. En les vostres mans està deixar de ser esclaus, d’aquí un parell d’anys us ho recordaré.

El cementiri de Pompeu Fabra

IxM RECLAMA UN TRAM FINAL DE POMPEU FABRA PER ON ES PUGUI PASSEJAR Independents per Mollet (IxM) ha manifestat el seu desacord amb el projecte d’obres que s’està desenvolupant al tram no urbanitzat de la rambla Pompeu Fabra, entre la plaça Sant Vicenç i la rotonda de Can Pantiquet.
Els independents molletans han celebrat que la reiterada reivindicació d’IxM hagi servit perquè s’endegui per fi l’inici la urbanització d’aquest tram de la rambla Pompeu Fabra.En aquest sentit, Adrià Viñas, membre del secretariat d’Independents per Mollet (IxM) ha denunciat que “l’Ajuntament ha tingut oblidat i sense urbanitzar aquest tram durant més de tretze anys, i per respecte als ciutadans ara no el pot fer de qualsevol manera per sortir del pas.”Adrià Viñas ha assenyalat que “IxM no estem d’acord amb el que està fent l’Ajuntament, perquè els veïns es mereixen alguna cosa més que una mitjana de jardineria. Volem una rambla per on es pugui caminar, que sigui un eix peatonal segur i confortable, una rambla que no quedi tallada a la plaça Sant Vicenç, sinó que s’allargui fins la rotonda de Can Pantiquet.” Independents per Mollet ( IxM) ha reclamat també a l’Equip de Govern municipal, que contempli també en el marc d’aquesta actuació, “la reparació de la vorera propera existent entre els carrers del Carme i la plaça Sant Vicenç, ja que per la seva inclinació errònia fa que els baixos i locals de la zona s’inundin cada cop que plou intensament”.

Un aparador de broma

INDEPENDENTS PER MOLLET PENJA LA LLUFA A “L’APARADOR” DEL MUSEU ABELLÓ PER “COSTÓS, ELITISTA I ALLUNYAT DELS CIUTADANS”

Independents per Mollet (IxM) ha portat a terme avui, 28 de desembre, “dia dels Innocents”, una acció simbòlica per a expressar el seu desacord amb “l’ús que actualment es fa de l’espai anomenat “l’Aparador” del museu municipal Joan Abelló”, per la seva condició de ser visible des de l’exterior a peu de carrer.

Els independents molletans, han aprofitat la diada d’avui per a penjar la llufa a l’exterior de l’Aparador del museu, així com per a desplegar el missatge “L’Aparador: innocentada permanent”.
Adrià Viñas, membre del secretariat d’Independents per Mollet (IxM), ha denunciat que l’actual fórmula de l’Aparador, “és una innocentada permanent, amb la que se’ns pren el pèl als ciutadans durant tot l’any,” i l’ha qualificat d’exemple “ luxe elitista de cost milionari, totalment allunyat de les necessitats de la ciutat”.

Viñas, ha recordat “les dificultats amb les que es troben els artistes i entitats de Mollet que donar a conèixer el seu treball, per la manca d’espais públics suficients on exposar i la saturació dels existents”, i ha assenyalat que “aquest fet resulta un contrasentit, mentre l’Ajuntament inverteix gran quantitat de diners públics en unes exposicions a l’aparador, que enlloc d’acostar als ciutadans al Museu municipal, l’allunyen encara més”.

Independents per Mollet (IxM) ha emplaçat per aquest motiu, als responsables de l’Equip de Govern municipal, a “reorientar la gestió de l’Aparador del Museu, per a posar-lo a disposició dels artistes, col·lectius i entitats de la ciutat per a que el seu treball pugui ser donat a conèixer en primera instància, entre els seus conciutadans”

PD:_ Després de l'acció al museu també hem penjat una llufa a una de les rotondes de Can Pantiquet.